Anglès

1. EL VAPOR BURÉS

Dins les instal·lacions de fàbrica Tèxtil Burés es manté intacta una joia de l’arqueologia industrial de Catalunya: un immens vapor construït l’any 1900 per la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona. Tenint en compte que les màquines de vapor disposen d’uns elements molt característics com són el volant, el pistó, els engreixadors, o bé el regulador, és molt difícil trobar una màquina de l’any 1900 que mantingui tots els elements esmentats i a la vegada en perfecte estat de conservació . Sens dubte, aquesta màquina de vapor és la que està en millor estat de conservació del país, i que està ubicada en el seu lloc originari.  Aquest Vapor està situat en un pavelló annex a la fàbrica n.º 3. La sala està perfectament decorada amb sanefes de dibuixos estucats i esgrafiats de gran bellesa que encara conserven els colors originals. El terra està enllosat amb rajoles de terrissa vermella fina. Al mig de la nau és pot contemplar la gran màquina de vapor que funcionà per última vegada l’any 1955. Actualment, aquest giny ha estat restaurat i funciona mitjançant la potència que li dona un  petit motor elèctric. També, en una sala annexa al vapor poden contemplar-se les carboneres i dues calderes, també construïdes per la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona que produïen  el vapor per fer funcionar l’esmentada màquina.

2. EL BARRI ANTIC

Entre els carrers i carrerons del nucli antic pot visitar-se un magnífic museu a l’aire lliure que presenta nombrosos estils arquitectònics que li donen unes característiques ben singulars i alhora espectaculars. Passejant pel sector més enlairat de la vila hom pot gaudir tot contemplant magnífics edificis que ens permeten observar en directe l’evolució que ha sofert l’arquitectura rural catalana des de l’època medieval fins al noucentisme. Aquest conjunt monumental presenta  diferents estils arquitectònics. Entre els més importants podem mencionar el romànic, el gòtic i el noucentista. De tots tres, el que més sobresurt, per la gran quantitat d’edificis que tenen característiques gòtiques, és el segon, que podríem catalogar-lo com a gòtic final- primer renaixement. Fent un recorregut per aquesta zona podrem observar que els edificis presenten tres tipologies que tenen el seu origen a l’època medieval: cases medievals; que són edificis d’una o dues plantes, a les quals sovint s’han afegit unes golfes i que destaquen per tenir unes finestres molt petites emmarcades amb pedra: casals gòtics; que solen tenir planta baixa i dos pisos i que presenten una composició simètrica, amb portals dovellats espectaculars, finestrals amb arcs lobulats i llindes gravades amb inscripcions o ornaments, i cases medievals transformades; edificis que han sofert una transformació i reordenació de la façana per tal d’obtenir més llum tot ampliant les finestres antigues o obrint balcons. Moltes de les cases i casals que poden admirar-se actualment en un principi eren cases unifamiliars que responien a un ús agrícola i que solien tenir un portal de grans dimensions, una o dues plantes d’habitatge i unes golfes que servien de graner.

3. SANT AMANÇ

L’antiga església parroquial de Sant Amanç, esmentada a partir de l’any 1019 com a Santi Amancii Anglensis, es la parròquia matriu del veïnat que porta el seu nom. És una de les quatre parròquies que hi havia dins el territori que conformava l’antic terme del castell d’Anglès, que depenia de la diòcesi i del comtat de Girona. Aquesta església està situada al sector meridional del terme municipal d’Anglès, damunt una coma enclavada en el vessant nord de la muntanya de Santa Bàrbara. Per arribar-hi es pot agafar la carretera C-63, que va d’Anglès a Santa Coloma de Farners. A l’alçada del quilòmetre 9,5 trencarem a la dreta i pujarem per una pista forestal que entra cap a la muntanya de Santa Bàrbara. Després de recórrer aproximadament un quilòmetre, s’arriba al mas de Cal Soldat i, posteriorment, uns dos-cents metres més amunt, ja veurem l’edifici situat damunt d’un monticle a la nostra dreta, cap a ponent, Qui vulgui caminar, li recomanem que sortint de la plaça de la Rutlla enfili la carretera que puja cap al barri de Can Serra, després agafi el trencant que va cap a les mines del Sant Pare i segueixi l’antic ami ral que, sortint de davant de les cases del miners puja pel costat del torrent Rissec. El paisatge és magnífic i, a més el recorregut transcorre per l’antiga via medieval que comunicava Anglès amb Santa Coloma de Farners. Aquesta ruta, que passa per davant de mas can Rissec, un del més antics de la zona, queda interrompuda aproximadament uns dos quilòmetres abans d’arribar a la capella. Aleshores, s’ha d’enfilar una pista forestal que puja muntanya amunt, tenint en compte que la capella ens quedarà a mà esquerra. Sant Amanç és una església romànica d’estructura complexa i absis rectangular.