fbpx

Què visitar

Camprodon

Etapa Vall de Camprodon

1. MONESTIR DE SANT PERE

L’any 904 el bisbe de Girona Servus Dei consagrà una església dedicada a Sant Pere al lloc de Camprodon. Entre el 948 i el 950 (aprox.) el comte Guifré II de Besalú l’erigí com a monestir benedictí. L’abat i els monjos benedictins foren els principals organitzadors del creixement demogràfic i econòmic de Camprodon entre els segles X i XII. Al 1078 el comte Bernat II l’uní al monestir occità de Moissac, dependència que es mantingué gairebé quatre segles, fins l’any 1461. L’església actual, de planta de creu llatina, d’una sola nau coberta amb volta apuntada i cimbori al creuer, fou consagrada el dia 13 de novembre de 1169. Restaurat en dues represes, la primera a partir de 1898 (A. Serrallach) i la segona entre 1932 i 1933 (J. Martorell), que li conferí l’aspecte actual.

 

2. PASSEIG MARISTANY

A partir dels anys 1924-1925, la construcció de segones residències per part dels estiuejants de Camprodon, majoritàriament barcelonins, es va traslladar del Passeig de la Font Nova al Passeig Maristany.

La construcció d’aquest passeig es realitzà en els terrenys de can Aulí, una masia que Francesc Maristany (1849-1929), havia comprat per edificar-hi una residència familiar. Tanmateix, Francesc Suriñach, contractista i mestre d’obres, va convèncer a Maristany perquè, a més d’alçar la seva torre, també promogués una actuació urbanística de majors proporcions. L’autoria del projecte s’atribueix a l’arquitecte Bernadí Martorell (1877-1937), qui va idear un passeig central ample, flanquejat per fileres d’arbres i lleugerament corbat, amb la qual cosa aconseguí recrear la sensació d’infinitud que hom pot sentir a la muntanya.

Enric Sagnier (1858-1931), Raimon Duran i Reinals (1895-1966), Josep Antoni Coderch (1913-1984) o Francesc Mitjans (1909-2006) són alguns dels arquitectes que han participat en el disseny de les cases. D’entre elles, cal destacar la torre Garcia, on es va allotjar Juan Negrín al final de la Guerra Civil, o la finca anomenada Vora del Ter, que disposa d’una petita església i un claustre procedents de San Esteban de Gormaz, a la província de Sòria.

 

3. PONT NOU

En la documentació medieval s’anomena “pont Nou” en oposició a “pont Vell” (el de can Carrera), un pont de pedra de dos ulls que creua el Ritort prop de la cruïlla del carrer València. Tot i que del “pont Nou” popularment se’n diu “pont romà” o “romànic”, es tracta d’una construcció d’uns 20x14m feta a partir de l’any 1315, i potser refeta al 1362. A conseqüència del terratrèmol de l’any 1428 va quedar força malmès. Destruït durant la guerra civil catalana (guerra dels Remences, a la segona meitat del s. XV) i reconstruït, amb moltes modificacions, al llarg dels segles següents. L’entrada fortificada es coneix com a Porta de Cerdanya, perquè era el punt final del camí reial que venia dels comtats alt pirinencs en direcció al litoral gironí.

AdreçaCamprodon (Ajuntament)
Pl. de la Vila, 1

Pont de Camprodon

Actualitat