fbpx

Què visitar

Girona

Ruta del Carrilet I

Ruta del Carrilet II

Etapa Carrilet I

Etapa Carrilet II

Ruta Girona - Sarrià de Ter

1. LA CIUTAT HISTÒRICA

La ciutat històrica de Girona s’estructura a partir de dos recintes fortificats: la Força Vella i l’eixample medieval; el primer correspon a la fundació romana (s. I aC), i el segon, a l’ampliació de les muralles durant els segles XIV i XV. Conservada amb una extensió i un nivell d’integritat notables, hi trobem una gran quantitat d’elements d’interès patrimonial, entre els quals destaquen:

  • La catedral (s. XI-XVIII): Per la seva singularitat cal destacar-ne, en particular, la gran nau gòtica, que, amb 23 metres, és l’espai amb volta única de creueria més ample de l’arquitectura mundial.
  • El call (s.XII-XV): El barri jueu es troba entre els més ben conservats d’Europa. Avui acull el Museu d’Història dels Jueus, que explica la història de les comunitats jueves medievals de Catalunya, amb una atenció especial a la de Girona i posseeix una col·lecció única de làpides hebrees medievals procedents del cementiri jueu de Montjuïc.
  • La basílica de Sant Feliu(s. XII-XVII): Es tracta d’un dels edificis gòtics més representatius de la ciutat, sobretot per l’esvelt campanar i torre de defensa alhora (s. XIV-XVI). La capçalera romànica es va completar més tard amb les naus gòtiques i la façana barroca (s. XIII-XVIII).
  • Els Banys Àrabs(s. XII): Els seus elements més admirables són l’estança de l’entrada destinada a vestidor i sala de descans, coberta amb una volta anular, i la cúpula de la piscina central.
  • Sant Pere de Galligants(s. XII): Amb un temple de planta basilical de gran monumentalitat i uns capitells de gran interès iconogràfic a la nau central i al claustre, aquest monestir benedictí forma, amb la propera capella de Sant Nicolau, un conjunt romànic llombard dels més notables de Catalunya.
  • Les muralles: Les muralles romanes (s. I aC) són visibles encara avui a la plaça de Sant Feliu, als portals de Sobreportes i Rufí i a la torre Gironella.
  • Les cases de l’Onyar:Es caracteritzen per les façanes pintades de colors vius, que, amb la catedral i Sant Feliu al fons, configuren la postal més emblemàtica de Girona. Entre els ponts que travessen el riu destaca el de les Peixateries Velles (1877), bastit per la casa Eiffel. Per altra banda, la Casa Masó (1911-12 / 1918-19), casa natal de l’arquitecte Rafael Masó (1880-1935) i una de les obres més importants de la seva producció arquitectònica.

 

2. LA VALL I EL MONESTIR DE SANT DANIEL

La vall de Sant Daniel és una extensa zona verda a tocar del centre històric de la ciutat amb paratges ombrívols, rieres, torrents, fonts d’aigua i un monestir com a epicentre que, segons la tradició, s’edificà per acollir i venerar les despulles de Sant Daniel, monjo eremita armeni mort decapitat l’any 888 a Arles de Provença durant el domini àrab. El monestir de Sant Daniel, fundat per la comtessa Ermessenda, data del segle XI, i ha albergat monges benedictines durant mil anys al llarg de la seva història, i encara avui dia està habitat. Destaca per dos elements romànics (amb alguns afegits gòtics)  de gran importància: El claustre (s. XII-XV) i l’església, que acull el sepulcre de Sant Daniel (s. XIV), d’estil gòtic i d’alabastre policromat, obra del mestre Aloi. L’entorn que envolta el monestir és ideal per a la pràctica d’activitats a l’aire lliure i es caracteritza per la seva diversitat de paisatges: els boscos de ribera a banda i banda del traçat del riu Galligants, els boscos de les Gavarres dominats per alzines, suredes i pins, i els camps amb masies disseminades que antigament eren habitades per les famílies que vivien de l’agricultura de subsistència, complementada amb la ramaderia i l’aprofitament dels boscos. Des del mirador de Can Garcia podem apreciar tot aquest mosaic de paisatges i gaudir de vistes de tota la vall, amb els campanars del monestir de Sant Daniel i de la catedral al fons. Altres paratges refrescants i envoltats de natura que tampoc us podeu perdre són la plaça de les Sardanes, el nom de la qual es deu a la presència de les restes d’una antiga edificació esglaonada destinada als músics que tocaven a les cobles, i la font del Ferro, una àrea de descans i de pícnic ideal per recuperar forces al mig de la qual hi trobem una font d’especial interès geològic per la presència de ferro i d’anhídrid carbònic en dissolució que donen un gust picant a l’aigua.

 

3. ELS AIGUAMOLLS DE SANTA EUGÈNIA

A l’octubre de 2008 es va obrir al públic l’obra de recuperació de les zones humides al parc de les hortes de Santa Eugènia, en terrenys municipals inclosos dins l’àmbit natural de la Xarxa Natura 2000, d’aproximadament una hectàrea de superfície. Gràcies a aquesta actuació, es va poder recuperar un espai natural que va ser dessecat antigament a causa de la conversió de les zones naturals en hortes. La zona d’aiguamolls consta de dues basses: una amb finalitats d’ús públic; i una altra d’accés restringit a tasques de recerca per garantir la protecció de la flora i la fauna. L’aigua que els nodreix és la que es recull dels recs que reguen les hortes abans que retorni al riu Ter. Darrere la mota de terra hi ha el riu i el seu esponerós bosc de ribera de verns, pollancres i freixes.

AdreçaGirona (Oficina de Turisme)
Rambla de la Llibertat, 1

Catedral de Girona i les escales

Actualitat