Molló

1. CAMÍ DE LA RETIRADA DE MOLLÓ A PRATS DE MOLLÓ

A les acaballes de la Guerra Civil Espanyola, entre el 27 de gener i el 13 de febrer, entre 85.000 i 95.000 persones van creuar el Pirineu, entre la Vall de Camprodon i el Vallespir, camí cap a un exili que per a la majoria seria llarg i penós. Molts d’aquests refugiats van ser acollits en un primer moment pels habitants de Prats del Molló. Aquesta localitat es va convertir en un improvisat campament on milers de refugiats foren atesos. L’itinerari del Camí de la retirada recorre un dels molts camins de l’exili, que tant de bo mai hagueren hagut d’existir.

2. PARC NATURAL DE LES CAPÇALERES DEL TER I DEL FRESER

El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, emplaçat a la comarca del Ripollès, comprèn les mostres més orientals d’alta muntanya del Pirineu axial català, corresponents als conjunts muntanyencs que configuren les capçaleres dels rius Ter i Freser. Es tracta d’un territori de notable complexitat orogràfica i de gran diversitat paisatgística; factors que, afegits a una important extensió i a la considerable amplitud altitudinal, permeten l’existència de mostres molt variades i riques de les estructures geològiques, els ecosistemes, els hàbitats i les comunitats vegetals, les espècies i els paisatges d’aquesta zona del Pirineu.

Des de l’any 2015, un total de 710 hectàrees del terme municipal de Molló (16,5%) formen part d’aquest parc natural, que va des del sector de Costabona i les Deus d’en Sitjar (naixement del Riu Ritort) fins a Coll d’Ares, resseguint la carena fronterera de Vallespir. Es tracta d’un sector d’elevat interès pel patrimoni natural i cultural, ja que incorpora hàbits d’interès associats a les comunitats de prats acidòfils tan secs com d’alta muntanya i també amb pinedes de pi negre. Culturalment, inclou una important carrerada (via de transhumància) i fou escenari de la Retirada (1939) durant l’exili republicà, que creuava la frontera a l’alçada de Coll d’Ares i Coll Pregon.

3. SANTA CECÍLIA DE MOLLÓ (BÉ CULTURAL D’INTERÈS NACIONAL)

El primer document escrit on apareix el nom de Molló (Mollione) data del 936, any de la consagració de l’església de Santa Cecília, però es té coneixement que l’església de Molló ja funcionava, o estava a punt de funcionar, l’any 904. Cal, per tant, situar els orígens de Molló en els primers passos del repoblament de Catalunya iniciat per Guifré el Pelós. A finals dels segles IX i X es va realitzar la repoblació de les valls del Ter sota el domini dels comtes de Besalú, i finalment el 1141 passà sota la protecció del monestir de Ripoll. L’any 1428, el municipi va ser sacsejat per un fort terratrèmol, que va destruir moltes cases i part de l’església de Santa Cecília, que posteriorment es va reconstruir. L’església parroquial de Santa Cecília és una magnífica construcció romànica, oberta als quatre vents. Data de finals del s. XII i és un edifici format per una sola nau de considerables dimensions acabat en un absis semicircular, molt més estret que la nau. En 1952, durant les obres de restauració del campanar, es van substituir els capitells de les finestres del pis superior, per dos ulls de bou a cada cara. És molt remarcable el portal d’entrada, al mur de migjorn, pràcticament mancat d’elements esculpits. Sobre les arquivoltes i el timpà, llisos, trobem un ample coronament decoratiu, format successivament per una cornisa cilíndrica horitzontal, un fris de dents de serra, un rosari d’arcuacions cegues suportades per petites mènsules zoomòrfiques, un segon fris de dents de serra i, finalment, una imposta decorada amb tiges i palmetes esculpides. Aquest conjunt es troba bastit en un mur sobresortint, adossat al mur de la nau, i sota un petit ràfec en terrat. A l’interior, hi trobem dues capelles poc fondes, que apunten just un inici de creuer. La seva poca fondària s’aprecia també observant des de l’exterior, on només es perceben uns murs del mateix gruix que el que allotjava la portada. A l’interior del temple es conserven algunes piques de diferents èpoques. Un altre element important que completava el conjunt, la ferramenta romànica de la porta, desaparegué durant la Guerra Civil espanyola. En resta sols un gran forrellat en forma de serp.