Sant Joan de les Abadesses

1. MONESTIR DE SANT JOAN DE LES ABADESSES

Va ser fundat al segle IX per Guifré el Pelós i la primera abadessa en fou Emma, una de les seves filles. La comunitat femenina fou expulsada al segle XI per raons poc clares, suposadament per dur una vida poc digne d’una comunitat religiosa. Després d’un segle de crisi s’hi acaba afermant una comunitat de preveres agustinians, amb el suport del comte Berenguer III. L’actual construcció data del segle XII i la disposició dels absis respon a una influència occitana, amb cinc absis ricament decorats i un ampli conjunt amb deambulatori entorn a l’altar.

Guarda en el seu interior un magnífic grup escultòric del segle XIII conegut com a Santíssim Misteri, obra de transició entre el romànic i el gòtic que representa el davallament de la creu.

També s’hi troben retaules gòtics d’alabastre dedicats a Sant Agustí i Santa Maria la Blanca i el sepulcre del Beat Miró, també d’estil gòtic. Les tres peces són un exemple de la producció de l’important taller d’escultura que va acollir la vila al segle XIV. El claustre gòtic del segle XV substituí l’anterior romànic destruït pel terratrèmol de 1428. Completa el conjunt, la capella barroca dels Dolors, amb una preciosa talla contemporània de la Pietat de l’escultor Josep Viladomat.

2. PALAU DE L’ABADIA

Residència dels abats, data dels segles XII-XV. L’escut que es conserva en la major part dels capitells del claustre gòtic interior és d’Arnau de Vilalba, l’abat que el féu ampliar. Destaca també la sala tosca. En un anacronisme poètic, el poeta Joan Maragall convertí l’edifici en escenari de la llegenda del comte Arnau.

Hi podem visitar els espais següents: Romànic, una volta pel Ripollès, exposició que fa un recorregut per les esglésies romàniques del Ripollès dels segles XI, XII i XIII, a través d’unes maquetes que han estat construïdes utilitzant els mateixos materials que els edificis reals: pedra, pissarra, ferro i fusta. L’edifici també acull el Centre d’Interpretació del Mite del Comte Arnau i l’Espai Art l’Abadia.

3. GORG DE MALATOSCA

Prop del Molí de Malatosca, a Sant Joan de les Abadesses, hi ha una gorg que se’n diu de les Bruixes perquè hi havien fet estada. Punt de trobada de bruixes i refugi d’éssers màgics diu la llegenda que un dia van cridar una llevadora de la vila perquè una d’elles havia de tenir una criatura. En paga dels seus serveis, van donar-li una faldada de llenties, i la llevadora, tota enrabiada, va llençar-les Ter avall. L’endemà, quan es va posar el davantal, va adonar-se que una llentia li havia quedat encastada i s’havia convertit en or. Es tracta d’un indret caracteritzat per una alta importància natural, paisatgística, cultural i històrica del municipi de Sant Joan de les Abadesses.

S’hi arriba seguint la Ruta del Ferro i del Carbó, la via verda que uneix Ripoll amb Sant Joan de les Abadesses i Ogassa. El quilòmetre 9 d’aquesta via es troba just davant de l’edifici de l’antiga estació de Sant Joan de les Abadesses. A partir d’aquí, a uns 300 metres, la via creua la carretera d’Ogassa i comença a ascendir suaument per la vall del Malatosca, un afluent del riu Ter que neix a Serra Cavallera. Uns 200 metres més avall trobem un encreuament on el paviment de la via està empedrat. En aquest punt, a mà dreta, trobem un camí que passa pel marge d’un camp. Seguint aquest camí comencem a descendir uns 200 metres i trobem l’esplanada del Gorg de Malatosca.