OLOT – L’art dels paisatges
Olot, la ciutat dels volcans, se situa entre les serres de Sant Valentí i Aiguanegra, l’altiplà de Batet i Sant Valentí de la Pinya, al bell mig del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG), passant per la Ruta del Carrilet I i el Tram d’Enllaç, i entre els volcans del Montolivet, Montsacopa, Garrinada i Bisaroques.
La història d’Olot transcorre estretament vinculada al seu medi físic, als moviments sísmics i a les condicions d’una terra volcànica que ha estat escenari de les guerres remences iniciades al segle XV i font d’inspiració per als artistes paisatgistes de l’Escola d’Olot i els seus continuadors.
Quilòmetres 4,7 km
Desnivell Variable segons tram. Assequible.
Dificultat Mínima
Paviment Sauló Compactat
Altitud màxima Estanys d'en Broc (450m)
Altitud mínima Quilòmetre 1 (430m)
Serveis WC Estacions / Oficines de Turisme
Transport peu
Tipus de secret Paisatge industrial
Alguns dels indrets més característics de la ciutat i dels seus entorns són la fageda d’en Jordà, els aiguamolls de la Moixina o el volcà Croscat, situat a les proximitats de Santa Pau. La seva riquesa natural, amb abundància d’espècies animals i vegetals, va ser reconeguda pel Parlament de Catalunya l’any 1982.
L’ART DELS PAISATGES
La riquesa de l’entorn natural d’Olot ha servit d’inspiració artística, tant de pintors de l’anomenada Escola Paisatgística d’Olot, un moviment de referència a Catalunya, com de poetes. Destaquen autors com Joaquim i Marian Vayreda i Josep Berga Boix.
L’itinerari s’inicia a la zona de Sant Roc i es voreja el riu Fluvià, escenari d’alguns quadres costumistes, fins que es pren el camí cap a Sant Cristòfol les Fonts. Es continua per la zona d’aiguamolls de la Deu i de la Moixina, un dels indrets més recurrents als quadres de Vayreda i Berga Boix, els quals feien diferents versions amb els canvis de llum i colors de la natura olotina. Es finalitza amb la visita al parc Nou i amb l’entrada opcional al Casal dels Volcans.
ELS SECRETS
2. Passeig del Fluvià: Seguint el curs del riu Fluvià, a les ribes trobem àrees recreatives i de descans al llarg d’un passeig agradable que comença a la zona de Sant Roc i continua fins als prats de la Mandra.
6. Estanys d’en Broc: Al costat dels aiguamoixos de la Moixina, es troben els estanys o basses d’en Broc, una zona humida on hi abunda una diversitat d’espècies animals i vegetals.
7. Fonts de la Deu: Situades dins el paratge de la Moixina, la deu Vella, envoltada pels aiguamoixos, i la deu Nova, de fàcil accés, complementen aquest paisatge pintoresc i ofereixen un moment de repòs al caminant.
8. Font de la Moixina: És una de les fonts més singulars, envoltada de llacunes i rius i parada turística obligatòria. Ha estat escenari de la història olotina i encara conserva records d’èpoques passades.
9. Paratge de la Moixina: Un racó idíl·lic ple d’encant i reproduït en moltes pintures que es considera Parc Artístic Nacional. Destaca també per la varietat d’animals i vegetals dels seus aiguamolls.
10. Parc Nou: L’antiga finca senyorial del parc Nou, d’unes quatre hectàrees, acull un jardí d’estil anglès i una zona boscosa, en la qual l’any 1986 es crea el Jardí Botànic de Vegetació Natural Olotina, del qual destaca la roureda de roure pènol.
11. Museu dels Volcans: Dins la Torre Castanys del parc Nou, el museu presenta, de forma clara i didàctica, la situació sísmica i volcànica de la Garrotxa, amb un simulador de terratrèmols i permet conèixer els diversos ecosistemes de la comarca.
