El Secreto de Sant Pau de Segúries
Envoltat de turons arrodonits i fagedes, Sant Pau de Segúries està format pel nucli urbà, situat al marge esquerre del riu Ter, i el veïnat de la Ral, situat a la dreta del riu a uns 2 km en direcció nord. El relleu suau, humit i assolellat ha permès que, durant molts anys, l’activitat econòmica s’hagi basat en l’agricultura i la ramaderia, però també ha estat un indret de pas. Així ho evidencien els estreps de l’antic pont de la Rovira (s. xiv) i la via romana. Gràcies al riu Ter, s’hi van implantar molins fariners i dues centrals hidroelèctriques (s. xx). L’interès miner va donar lloc a les fàbriques de ciment i de carbur.
El nucli urbà de Sant Pau de Segúries va ser reconstruït al s. xvii a partir de les restes de l’antic nucli fortificat (s. xii), pràcticament deshabitat a causa del terratrèmol de 1428 i de la pesta. L’església romànica es va emplaçar a la cruïlla de la via romana, amb la rectoria, el cementiri i l’antic hostal de dalt, mentre que la vila habitada es va situar al costat del riu, sense església fins al s. xx.
Kilómetros 1,4 km (anada i tornada)
Dificultad Mínima
Pavimento Ruta de natura
Altitud máxima 843 m
Altitud mínima 827 m
Transporte Pie o en bicicleta
Tipo de secreto Caminos fluviales
Sant Pau de Segúries està fortament lligat al riu Ter. Tan sols cal caminar per la vora del riu i observar un paisatge fluvial format per un ric patrimoni natural, però també cultural, vestigi de la llarga relació entre el riu i la població. L’itinerari sud de Can Brandia és una part d’aquest paisatge fluvial ric i complex alhora, en el qual, a través de diversos vestigis humans, coneixerem la relació històrica que hi ha entre el riu i els habitants que al llarg dels segles l’han ocupat.
Aquest recorregut amaga, doncs, vestigis d’aquesta relació entre el riu i les persones, de l’ús de l’aigua per fer electricitat i gel, uns elements preuats al llarg de la història, però també de vells ponts, que, com els actuals, buscaven la manera de permetre saltar de riba a riba. Aquest paisatge humà es troba immers, alhora, dins d’un preuat espai de vegetació de ribera, un ecosistema ric i alhora fràgil que cal preservar.
PUNTS D’INTERÈS
1. Central de Can Brandia
Aquesta central hidroelèctrica fou construïda el 1896 arran del projecte del camprodoní Ramon Brandia per aprofitar l’aigua del Ter per a una fàbrica tèxtil que no es va arribar a fer. Malgrat això, la central entrà en funcionament i continua produint electricitat. És un complex format per diversos edificis, situats a diferents nivells i comunicats amb una escala exterior envoltada d’espais antigament enjardinats. A baix hi ha la central pròpiament dita, de pedra i amb les obertures remarcades amb rajol vermell; en un nivell intermedi hi tenim la casa del centraler, mentre que a dalt hi ha la casa projectada per al director de la fàbrica. Dins la central hi ha marcats els diversos aiguats que ha patit (1982, 1986, 1977, 1970 i 1940).
2. Pou de glaç
Els pous de glaç i de neu eren construccions de pedra de planta circular i sostre de volta, situades en llocs ombrívols i prop de cursos d’aigua, que servien per emmagatzemar glaç o neu a l’hivern per poder-la emprar i comercialitzar en qualsevol època de l’any. A Sant Pau de Segúries es conserven les restes d’un d’aquests pous, que aprofitava tant la neu que queia a l’hivern com el glaç que es formava al riu Ter.
3. Pont del Callís
Restes d’un antic pont inacabat que van començar a construir l’any 1923 els propietaris del mas veí del Callís per poder travessar el Ter i accedir a les propietats que tenien a l’altra banda del riu. Els desacords amb el constructor van comportar la interrupció de l’obra, que no fou mai represa.
(Text extret dels plafons turístics de la població.)
4. Riu Ter – Espai protegit Xarxa Natura 2000
L’Espai Natural Protegit de les Riberes de l’Alt Ter (ES5120019), de la Xarxa Natura 2000, és un espai fluvial d’aigües permanents amb boscos de ribera a la capçalera del riu Ter. És un espai natural protegit que engloba les riberes del riu Ter des dels municipis de Camprodon, Sant Pau de Segúries, Sant Joan de les Abadesses i Ripoll. Els espais fluvials, aprofitats històricament per a la producció de llenya, la creació de terrenys agrícoles o la canalització de l’aigua, tenen un gran valor per la singularitat de la seva vegetació, que, entre altres funcions, actua com a filtre biològic de gran importància. El vern (Alnus glutinosa) esdevé un element clau en la identificació i la protecció d’aquest espai natural.
