Aquesta és la segona part del diari de viatge. És molt més que un simple diari de viatge: és una col·lecció de moments i reflexions, de troballes i descobriments, de connexions profundes amb la naturalesa i amb la història. Et dono la benvinguda a la Pirinexus, la ruta que et porta del Pirineu a la Costa Brava. Pots llegir-ne la primera part des d’aquest enllaç.
La calma dels pobles francesos al matí i el seu esmorzar dolç. He tornat a canviar de salutació. Ara toca dir «bonjour». Aquesta és una part genial del viatge: poder canviar fins a tres vegades d’idioma et fa sentir que estàs viatjant realment lluny de casa.
Avui els primers quilòmetres m’han ajudat a escalfar-me abans d’afrontar el coll de Panissars. Aquest pas té una particularitat que mereix esmentar: en èpoques d’alt risc d’incendis forestals, pot estar tancat, però hi ha una alternativa senyalitzada des del costat francès que et permet continuar sense problemes. Després d’aquest encreuament, comença el descens cap a la Jonquera.
El tram que va des de Panissars fins a la Jonquera és un dels més tècnics de tot el recorregut. El descens es fa per una pista forestal sorrosa amb un alt desnivell, i cal manejar la bici amb molta precaució en aquests 6 quilòmetres, ja que el terreny exigeix atenció i control. Aquesta dificultat ha afegit una mica d’emoció al dia i m’ha mantingut concentrada en cada revolt. M’ha semblat molt divertit!
Després d’una pausa breu a la Jonquera per a un pinxo i un cafè, he continuat gairebé sense aturar-me pels paisatges de l’Empordà. A la tarda, mentre avançava entre vinyes i plantacions, he anat planejant les pròximes etapes, assaborint cada quilòmetre recorregut i la bellesa de traslladar-se amb el propi esforç.
El meu camí m’ha portat després fins als pobles de Capmany i Peralada, famosos per la seva tradició vinícola. Com que és temporada baixa i un dia entre setmana, no he trobat cellers oberts. Tot i això, recomano visitar-ne algun per conèixer els vins amb denominació d’origen, una experiència que no et pots perdre en aquesta zona.
Abans d’acabar la jornada a Peralada, he aprofitat un punt d’autoreparació per collar fort alguns caragols, després del sotragueig de la pista forestal del matí.
Consell del dia: No cal tenir por del coll de Panissars, però és millor encarar-lo amb energia, ja que en alguns trams has d’empènyer la bici. I en el descens posterior, agafar cada revolt prement els frens amb calma i gaudint del paisatge. Fins i tot empenyent, val la pena!
Alguns dies m’encanta sortir en dejú, pedalar uns quilòmetres i després aturar-me en un bar local per a aquest primer esmorzar. Sí, els que viatgem en bici acostumem a esmorzar dues vegades; és un d’aquests petits luxes que ens permet el camí.
Avui he arribat a Sant Pere Pescador i quina ha estat la meva sorpresa quan hi he trobat una fira en plena acció. Quin ambient! De sobte he sentit com si hagués creuat un altre país, un d’aquests del nord, ple de gent alta i rossa en bicicletes de motxilla. Quina delícia! Bicis per tots costats.
Així ha estat continuant el trajecte fins a l’Escala, compartint les sendes ciclistes amb altres cicloturistes europeus.
Arribar al mar ha estat un veritable regal. Aquesta ruta ho té tot: ciutats, pobles petits, naturalesa, parcs, muntanyes, planes i, ara, la costa, amb la seva platja i el Mediterrani estenent-se davant meu. No sabia la importància que van tenir Empúries i l’Escala en l’època grega i romana, i ha estat un dels grans descobriments del dia.
I sí, en aquest tram m’he sentit com una turista més, pedalant pel carril bici del passeig al costat de la platja. El dia no era adequat per banyar-se, però si ho hagués estat, m’hauria llançat a l’aigua sense pensar-m’ho! Sol, una brisa suau i menjar a l’aire lliure… quins privilegis que dona el cicloturisme.
Recórrer els camps de pomes, just en plena collita, ha estat un altre moment especial. Travessar la riba del Ter, envoltada d’ocells i calma, integrant-me en el paisatge… Fins i tot m’han regalat pomes acabades de collir de l’arbre!
El meu moment favorit ha estat la golden hour. Quan viatjo en bici, m’encanta que el capvespre, amb la seva llum daurada, em sorprengui pedalant. Avui l’he gaudit mentre avançava per la via verda del Tren Petit, arribant a Palamós, un poble pesquer transformat pel turisme, on he acabat l’etapa i he passat la nit.
Consell del dia: Gaudeix del dia d’avui com si fos un dia estiuenc en bici al teu poble de platja.
I així arriba el final. Aquest últim dia l’he pogut gaudir tant com la resta. Els primers quilòmetres, pels carrils bici fins a Sant Feliu de Guíxols, han estat una simple connexió entre carrers, cotxes i cases d’estiueig, un tram gairebé rutinari.
Però quan he agafat la via verda del Carrilet, m’he sentit com si estigués entrant en una autopista segura, una tornada a casa en calma. Quilòmetre a quilòmetre, anava avançant pel suau pendent, gaudint de la tranquil·litat d’aquesta ruta, que a poc a poc m’ha portat al final del viatge.
Curiosament, en aquesta etapa no sumava quilòmetres, sinó que els restava: «Me’n queden 20… Ara només 5». A diferència dels dies anteriors, on comptava el que havia avançat, avui comptava el que em faltava.
He fet una parada a Cassà de la Selva per esmorzar i ja es notava la presència de ciclistes que venien de Girona per passar el dia. Últims quilòmetres cap al destí final, últimes fotos en els totem selfies, últimes postals per al record… i també la meva primera caiguda del viatge. Afortunadament, gens greu; només un petit incident per recordar amb humor.
Consell del dia: No et despistis ni tan sols en una via verda. Les caigudes més ximples són les que a vegades comporten més danys.
Quin viatge! Aquests sis dies han estat una desconnexió total de la meva realitat i una connexió autèntica amb la província de Girona i aquesta petita cantonada de França. Com a bona amant dels gelats, he decidit cloure el recorregut amb brillantor a la gelateria més famosa de Girona.
340 quilòmetres en sis dies. Un altre gran viatge per afegir a la meva llista d’experiències inoblidables.
I així, després de sis dies d’aventura i 340 quilòmetres, aquest viatge arriba a la seva fi. Ha estat un recorregut que m’ha fet desconnectar del dia a dia i m’ha connectat amb els detalls de Girona i el sud de França. Des de pobles pintorescos i muntanyes imponents fins a la brisa del Mediterrani i el sabor d’un gelat a Girona, aquest viatge queda guardat com una experiència inoblidable. La Pirinexus m’ha permès assaborir cada moment, i sens dubte ja estic pensant en el meu proper viatge en bici.
