La Cellera de Ter

1. LA CONSTRUCCIÓ DEL CANAL DE LA BURÉS AMB BATALLONS DE TREBALLADORS (1939)

L’any 1939, un cop acabada la Guerra Civil, a Catalunya, igual que a la resta de l’Estat, hi havia un gran nombre de presoners classificats com a desafectes del règim. Es tractava d’activistes polítics, excombatents republicans o persones que, senzillament, s’havien significat contra l’alçament militar de Franco. En un primer moment, aquestes persones van ser internades en camps de concentració, però el seu nombre va arribar a ser tan elevat que va acabar saturant el sistema penitenciari. Per tal de reduir el nombre de reclusos, el nou règim, fent ús d’un decret de 1937, va impulsar la Redención de Penas por el Trabajo i va crear batallons de treballadors forçats que, en un primer moment, es van dedicar a realitzar obres públiques però que, més tard, van ser oferts a empreses privades a baix cost. La indústria tèxtil Burés d’Anglès va ser la segona empresa gironina que va fer ús d’aquest servei, a  fi de construir un canal de conducció d’aigua des del Pasteral fins a Anglès i una central hidroelèctrica, tots dos perduts durant els aiguats de l’any 1940. Més d’un centenar de persones varen ser recloses al magatzem de can Quelic del Pasteral durant mesos i obligats a executar, a pic i pala, de manera manual i molt rudimentària, aquestes importants obres d’enginyeria.

2. RUTA DE LES RIBES DEL TER

• Escola d’Art del Pasteral: Antiga estació del carrilet d’Olot-Girona, construïda l’any 1895 i en actiu fins el 1969. L’arribada del tren, juntament amb la inauguració del pantà del Pasteral, van convertir aquest indret en punta de llança de la modernització del país a finals del segle XIX. Actualment l’edifici fa les funcions d’escola d’art.
• Ribes del Ter: Espai ideal per qui busca gaudir de la natura amb tranquil·litat, pels amants dels paisatges de ribera o de l’observació de fauna. Actualment és un important lloc de pesca de truita sense mort reconegut a tot Europa.
• Sant Just i Pastor: Petita ermita romànica, probablement del segle XII, de construcció rural molt senzilla, d’una sola nau rectangular, absis irregular i campanar de cadireta situat en plena natura, als límits de bosc de can Lloret. S’hi celebren soc aplecs, el de tardor, pels volts de la Puríssima i el de primavera, el dilluns de Pasqua.
• Via verda – carril bici: Tranquil camí envoltat de camps de conreu que transcorre sobre l’antiga via del tren Olot-Girona a través del pla del Pasteral, amb magnífiques vistes a Puig d’Afrou, Plantadís, coll de Gria, la muntanya de Canet i Puig d’Estela.

3. RUTA DE LES PEDRERES

La ruta de les Pedreres conforma un recorregut que transcorre pel vessant oriental de la muntanya de Puigdefrou i pel pla de la Cellera de Ter. Ressegueix petites explotacions on encara es poden observar parets verticals bàsicament de marbre o granit, en algunes de les quals, però, la vegetació és tan atapeïda que fa difícil l’apreciació de la pedrera. Altrament, l’itinerari permet descobrir un contrast de paisatges extraordinaris tot coincidint la plana del Ter amb el massís de les Guilleries.

És una ruta circular d’uns 8km amb un desnivell de 340m que té el seu inici/final al parc de la Ruira. Un petit tram transcorre per dins el municipi de la Cellera, la qual cosa fa que descobrim diversos elements del patrimoni arquitectònic.