Sant Feliu de Pallerols

1. MOLÍ DE LA CONQUETA

La importància dels molins fariners i drapers a Sant Feliu de Pallerols i per a tot el país ha estat cabdal des dels temps antics. Sant Feliu era una “terra de molins”, donada la riquesa que ja llavors representava l’abundància d’aigua i la utilització que del seu corrent se’n podia treure per a la indústria.

El Molí de la Conqueta es troba esmentat per primera vegada el 1310 i és molt interessant per l’estudi de l’evolució del nucli urbà de Sant Feliu de Pallerols. És l’època final de la “sagrera” i l’expansió del nucli urbà vers el Nord, des de l’església fins a la Riera i la futura Cellera. Aquest molí és, en el 1533, fariner i draper, però durant quasi cent anys no tenim notícies del molí fins el 1649 que la vila de Sant Feliu amplià la seva àrea urbana. Forma part de l’itinerari nº 18 del nucli urbà (núm. 6) d’uns 1.300 m de llarg que permet conèixer l’estructura medieval del nucli, com va evolucionar a partir de les cases de la Sagrera i l’església romànica al segle XIII fins a la Cellera emmurallada el segle XIV i l’actual poble, i els elements més rellevants del centre històric de Sant Feliu de Pallerols.

Aquest antic molí, situat ara dins l’àrea urbana de Sant Feliu de Pallerols, sempre ha estat ubicat en el mateix lloc. En els seus primers temps fou simplement un petit molí fariner accionat per la força hidràulica de l’aigua recollida uns metres més amunt per una petita resclosa “La Conqueta” des d’on era conduïda al molí mitjançant un rec construït a la riba dreta de la riera. Era el clàssic molí fariner antic. Més endavant, s’hi instal·là en temps dels paraires una mola drapera per tal de tractar draps de llana però posteriorment, el molí tornà a ser exclusivament fariner i d’aquesta manera va complir la seva missió fins la dècada dels anys 60 en què fou clausurat.

La seva història és la de la vila de Sant Feliu de Pallerols i de la Vall d’Hostoles, construït en època feudal i havent viscut tot el llarg conflicte remença i per això, la seva restauració, permet a la generació present i a les futures, conèixer “in situ” com era, perquè servia i com funcionava un instrument tan important en la vida medieval com eren els molins fariners i drapers i la seva activa participació en la formació de la naixent Catalunya.

El molí de la Conqueta va ser inaugurat el 18 de desembre de 2011 en motiu de la Fira de Santa Llúcia i es pot visitar.

2. CASTELL D’HOSTOLES 

El Castell d’Hostoles, al municipi de Sant Feliu de Pallerols, està declarat BCIN (bé cultural d’Interès Nacional), en la categoria de monument històric . Es localitza en un turó rocós a 590 m s.n.m. Constitueix un conjunt arquitectònic emblemàtic de la Història de Catalunya.

Imponent fortalesa medieval, avui en procés de rehabilitació per tal de conservar-lo i consolidar-lo. S’hi poden veure algunes estances i murs, la Torre de l’Homenatge i una magnífica cisterna del segle XIII, sent una privilegiada guaita de 360º sobre la vall d’Hostoles. La història del castell permet seguir el període feudal 1050-1419, la batllia reial posterior a 1419 i les revoltes remences de 1462 a 1472. Després fou abandonat i durant els segles XVI, XVII i XVIII va pertànyer als llinatges de Sarriera, Rocabertí i als comtes de Solterra.

• Història del castell feudal: Concebut primerament per a formar part del sistema de defensa de ponent del Comtat de Besalú, passà a mitjans del segle XI a ser el centre del poder jurisdiccional del feudal posseïdor de la Vall d’Hostoles. El feudalisme senyorial quedà implantat durant quatre segles a la Vall d’Hostoles del XI al XIV, amb nobles de les cases d’Hostoles (segles XI i XII), Montcada en un petit període (anys 1118-1120), Cartellà del 1230 al 1319 i, finalment, Rocabertí del 1320 al 1419. En general fou molt dur, com tot el de la Catalunya Vella. Depenien del comte de Barcelona i, posteriorment, dels comtes-reis que ben sovint els cedien o venien les jurisdiccions, inclusivament la criminal. El castell termenat d’Hostoles era el centre del poder del senyor feudal. Altrament al poder de governar la vall, el feudal era amo de molts masos i terres de dintre i fora de la Vall i el poder sobre els súbdits no tenia límits. Al final del segle XII molts vassalls del senyor d’Hostoles eren pagesos de remença amb obligació de residir en el mas. També se’ls aplicaven els mals usos i moltes servituds i drets personals i reals. Cavallers armats (milites) eren els agents del senyor i els feien complia la seva llei. Gerald de Rocabertí fou el darrer feudal de la vall, ja que el 1419 el rei Alfons el Magnànim declarà la Vall d’Hostoles terra reial, amb facultat d’elegir cònsols i consellers. La Vall d’Hostoles comprèn la conca alta del Riubrugent, i forma tres valls laterals: Sant Iscle de Colltort, Aiguabella i Cogolls. Fou frontera de la Marca Hispànica, en temps de l’entrada dels francs (any 785), i les seves antiquíssimes parròquies eren: Sant Feliu de Pallerols, Sant Iscle de Colltort, Sant Miquel de Pineda, Sant Cristòfol de les Planes, Sant Cristòfol de Cogolls, Nostra Senyora de les Encies, Sant Pere Sacosta. Fou sempre una unitat administrativa amb el centre de jurisdicció en el castell termenat d’Hostoles. Altres fortaleses eren els Castells de Puig-Alder i Colltort. Els tres cims de les muntanyes, i torres en el pla completaven el sistema de defensa. Era un feu del comte de Barcelona, però en moltes èpoques els feudals d’Hostoles i els comtes-reis pledejaren fort i inclusivament guerrejaren per la possessió del Castell d’Hostoles.
• Les remences i Verntallat: L’aparició dels pagesos de remença obeeix a un procés molt llarg que va començar a mitjan segle XI. Acaba amb la sentència de Guadalupe (1486). Eren camperols que menaven masos a la Catalunya Vella, i que estant adscrits a la terra que treballaven no podien abandona-la sense permís del senyor i redimir-se prèviament. També estaven subjectes als mals usos de la “intestia”, exorquia, congucia, arcia i firma d’espoli forçada. Posseïen el domini útil del mas, però depenien del propietari directe a qui devien prestar jurament i homenatge i abonar-li censos, parts sobre collites i prestacions personals. Les Corts de Barcelona de 1283 declararen Constitució del País la remença obligatòria. Francesc de Verntallat, cabdill dels remences era originari del Mallol (Les Preses) estava casat a Batet i treballava en el camp. La seva figura llegendària apareix com a cap dels remences el 1462 i no abandonarà la causa fins a la sentència de Guadalupe. Gran organitzador, tingué un gran prestigi entre els remences i també entre els seus enemics. Fou nomenat Capità General de la Muntanya i principal representant dels remences a la sentència de Guadalupe.
• Commemoracions en el 500è Aniversari de la Pau Remença: Els dies 8, 9 i 10 de novembre de 1985, es recordarà el compromís d’Amer contret per 90 delegats remences reunits en el monestir de la vila, d’acceptar l’arbitratge del rei Ferran II. Els actes commemoratius tindran lloc a Amer. Els dies 20 i 21 d’abril de 1986, es commemorarà la signatura del Monestir de Guadalupe (Extremadura) de la sentència arbitral atorgada pel Rei entre senyors i pagesos. Se celebraran actes a Olot i valls d’Hostoles i d’en Bas.
• La fortalesa en temps de remences: Les restes del Castell d’Hostoles que es veuen actualment són les del castell remença, preparat per Verntallat en el segle XV. Però evidentment és molt més antic. Quan Eneas Miró pacta amb el comte de Barcelona (1060), el castell era més petit, però comprenia fortificacions exteriors. Quan el 1462 començà l’època de les torbacions, Verntallat l’ocupà i fou pràcticament el seu quarter general durant les dues guerres remences i fins a la sentència de Guadalupe. Inclusivament, Verntallat des d’Hostoles féu excursions cap a Girona. Durant la guerra, l’enemic volgué atacar el territori, però no gosà fer-ho. La personalitat mítica de Verntallat, l’aspresa del terreny i la força moral de les reivindicacions dels remences, féu que aquests fossin inexpugnables en llurs castells de la Muntanya, dels quals Hostoles era el centre. Malauradament, les dues guerres no resolgueren els problemes dels remences, i això féu que retinguessin molts castells per poder pactar amb els senyors des d’una posició de força. Verntallat es negà sempre a lliurar Hostoles com ho exigia el Rei, i solament el cedí, i per força, després de la sentència de Guadalupe, el 9 de juliol de 1486.

3. VOLCANS DE ST MARC I PUIG ROIG

La gran falla d’Hostoles i les seves secundàries provocaren el vulcanisme que afectà la Garrotxa, la Selva i l’Empordà. A la Garrotxa, l’activitat volcànica es concentrà a la conca del riu Fluvià, dins la zona olotina, i les conques del Llémena i del Brugent. Sant Feliu té una gran representació de volcans: el Fontpobra, la Tuta i Can Tià a Sant Iscle de Colltort (dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa), el de Sant Marc o Artigues Roges i el Puig Roig al bell mig de la falla d’Hostoles. També hi trobem el volcà Traiter .

Els volcans de Sant Marc i del Puig Roig són els més moderns de la Vall d’Hostoles amb una antiguitat d’uns 30-28.000 anys. Es troben a la falda de la Serra de la Salut, a la riba dreta del riu Brugent. El volcà de Sant Marc o d’Artigues Roges té una alçada relativa de 130 m. Té un cràter amb forma de ferradura, decantat cap al NE. És un volcà de tipus mixt, originat en tres etapes originant finalment una colada de lava que anà seguint el pendent fins arribar al pla de la vall. En els paratges del volcà Sant Marc es troba un petit oratori amb la imatge del sant.

El volcà de Puig Roig va ser una de les principals pedreres d’on es tragueren la majoria de llambordes del poble a principis de segle. Actualment es troba molt desmantellat, encara que podem observar la xemeneia del con volcànic gràcies a la solidificació de la lava. L’itinerari 22 ens dóna la possibilitat de conèixer els dos volcans més propers a la vila de Sant Feliu de Pallerols i alhora més apartats del nucli central de la Zona Volcànica de la Garrotxa on es concentra el vulcanisme més recent. Aquesta ruta passa pel cim i cràter del Volcà de Sant Marc on es pot observar la falla del Brugent, responsable del vulcanisme de la Garrotxa. Pel tram circular final de l’itinerari, en el volcà del Puig Roig, ens permet veure la pedrera de basalt del Sesquer i finalment també la gredera de Sant Marc, una antiga explotació de greda que posa al descobert les diferents capes de materials originats per l’erupció del volcà.