El Secret de Cassà de la Selva

Introducció sobre el municipi

Cassà de la Selva és una vila situada en un entorn natural privilegiat, entre l’espai protegit del massís de les Gavarres i el pla de la Selva. Emplaçat en un punt estratègic al sud de la comarca del Gironès, Cassà es troba a 14 quilòmetres de Girona i a 20 quilòmetres de municipis de la Costa Brava com Platja d’Aro.

Un dels elements que més ha marcat la vila de Cassà ha estat l’explotació del suro, que ha creat uns paisatges, una cultura i una manera de ser particulars. Així, podreu fer-hi un viatge que va des dels boscos de suredes de les Gavarres fins a les empreses transformadores. A més, hi descobrireu una rica oferta cultural i especialment musical, com també un interessant patrimoni arquitectònic, fruit d’aquesta indústria surera que va deixar una empremta al territori.

Finalment, Cassà ofereix un entorn natural d’una gran riquesa i bellesa que es caracteritza pel contrast entre els boscos de suro i alzina de l’espai protegit de les Gavarres i el mosaic de camps de conreu del pla, travessats per nombroses rieres i refugis d’una rica fauna i flora. De tot plegat en podreu gaudir de manera respectuosa i sostenible des de les vies verdes i des de les nombroses rutes que ofereix el municipi tant per fer a peu com en bicicleta.

Punts d’interès

Antic camí ral a Sant Feliu: En aquest punt es desvia el camí ral que antigament unia Girona amb Sant Feliu de Guíxols després d’abandonar el poble de Cassà. El camí ha estat restaurat i recuperat en els darrers anys, i s’hi pot observar clarament l’estructura rebaixada que els segles d’ús i de pas de viatgers han creat en el terreny.

Resclosa de la Capçana: Desviant-nos una cinquantena de metres del camí, i creuant la riera Verneda, trobarem l’antiga resclosa del molí de la Capçana o del Limbo. Aquesta resclosa emmagatzema l’aigua de la riera i crea un espai de gran interès natural i paisatgístic. De fet, la resclosa havia servit fins fa poques dècades com a lloc d’esbargiment i repòs de molts cassanencs i cassanenques que venien a refrescar-s’hi els dies d’estiu.

Masia de Can Vilallonga: Es tracta d’una masia tradicional amb parets de pedra, primitivament de planta quadrangular, coberta de teula a dues vessants. Els embigats són de fusta. La façana principal presenta una porta dovellada de granit i finestres també del mateix material amb rapissa emmotllurada. La finestra central del primer pis presenta un baix relleu de granit sobre la llinda.

Riera de Can Vilallonga: Aquesta riera recull les aigües que provenen de les Gavarres i desemboca a la riera Verneda després de sortir de la finca de Can Vilallonga. Tot i ser una riera petita i estacional, l’aigua s’ha canalitzat i aprofitat per a les necessitats de la finca i per fer moure el molí que permetia moldre el gra i fer farina i farratges. La riera també forma un ecosistema propi molt interessant, amb presència d’amfibis, i permet fer un passeig molt agradable.

Molí de Can Vilallonga: El molí originàriament formava part de la mateixa propietat que el mas i rebia l’aigua de la riera de Vilallonga gràcies a la resclosa situada a uns metres aigües amunt. Els molins fariners eren utilitzats per moldre cereals de qualitat per fer farina per al consum humà però també per moldre altres tipus de grans més barroers per fer pinso i farratge per al bestiar. No tenim cap informació de com era l’antic molí, ni sabem quantes moles feia funcionar, ni si només servia a Can Vilallonga o si altres pagesos també hi anaven a moldre. Avui en dia l’antic molí ha estat remodelat i té un ús residencial.

Resclosa del molí: El molí necessita diverses estructures per assegurar-se l’energia hidràulica que ha de moure les moles. La primera és la resclosa construïda al mig de la llera de la riera de Can Vilallonga, per aturar i emmagatzemar l’aigua i derivar-la per un antic canal avui perdut que la transportava fins a la bassa del molí de Can Vilallonga.

Aqüeductes: A la finca de Can Vilallonga es compten fins a tres aqüeductes construïts en època moderna que condueixen l’aigua captada a les Dues Rieres fins a la bassa de Can Vilallonga.

El primer aqüeducte que trobem, de tres ulls (tres petits arcs de mig punt), és de petites dimensions i està construït només amb rajol i morter. Més endavant trobem l’aqüeducte gran, que arriba fins als 18 metres i que permet salvar els 5 metres de desnivell que dibuixa un torrent. Per les seves dimensions, per construir-lo es van utilitzar maçoneria de pedra i calç en els paraments i pilars, i rajols en la canalització i disposats a plec de llibre en els arcs. Finalment, l’aqüeducte dels dos arcs fa 13 metres de longitud i salva un desnivell de quasi 3 metres d’alçària. Els aqüeductes formen part de la zona d’interès etnològic del sistema hidràulic de Can Vilallonga i juntament amb el canal soterrat són elements funcionals gràcies a la restauració i els treballs de manteniment que duu a terme el Consorci de les Gavarres.

Bassa de reg: Punt de destí i d’emmagatzematge de l’aigua recollida a les Dues Rieres i transportada per mitjà dels aqüeductes. L’aigua s’usava per regar l’hort i els camps més propers a la casa. Per fer-ho hi ha una caseta a la cara sud-oest de la bassa, amb unes escales que ens porten a la part inferior de la bassa, on hi ha una clau de pas. Quan s’obria aquesta aixeta, l’aigua sortint era conduïda per una canonada ceràmica soterrada fins als regs que ressegueixen els camps (si ens hi fixem els reconeixerem pels joncs que hi creixen, que ens indiquen humitat). Adossada a la bassa també hi ha un petit safareig de 3 × 3 metres on la família del mas feia la bugada.