Uns ferrocarrils en les entranyes d’un territori de pagès

Girona, Olot, Palamós, Amer, Cassà de la Selva, Llagostera

A cavall entre els segles XIX i XX, els ferrocarrils de via estreta van construir un nexe d’unió entre diferents pobles i ciutats de les comarques gironines que, quan el tren va desaparèixer, va mantenir-se amb les vies verdes. De Girona a Olot, amb parades a Sant Feliu de Pallerols o Amer; de Girona a Sant Feliu de Guíxols, amb parades a Cassà de la Selva o Llagostera; de Palamós a Flaçà, amb parada a la Bisbal, per citar només algunes de les poblacions, els trens van comunicar els pobles i les seves gents, els territoris i les seves produccions agrícoles i industrials.

Els trens de via estreta van resultar un catalitzador de la sociabilitat popular pagesa. Els esdeveniments col·lectius, com els mercats, les fires, els aplecs o les festes majors van ampliar el seu radi d’atracció. Res no impedia que pagesos, marxants o festejadors es traslladessin de punta a punta de les línies per assistir a l’esdeveniment que més els convingués.

 

Dificultat Mínima

Transport Peu o bicicleta

Tipus de secret Paisatge industrial

1.Mercat del Rengle d’Olot (1990). Josep Maria Julià. Fons Diari de Girona. CRDI Ajuntament de Girona. 2. Grup de pagesos tornant del mercat d’Olot (1913). Col·lecció Josep Bromsoms Nadal. CRDI. 3. Retrat de treballadors del ferrocarril (1940). Col·lecció Ajuntament de Girona. CRDI. 4. Curro amb una carreta lligat a un vagó de plataforma carregat de paquets. AMSFG. 5. Dones a l’interior d’un cotxe del tren de Sant Feliu de Guíxols (1950-1960). AMSFG.

 

Les pageses de Sant Feliu de Pallerols, les Planes o Sant Esteve d’en Bas es presentaven al mercat del Rengle d’Olot, tots els dilluns i divendres, per vendre el resultat del seu treball en la terra. Una cosa semblant feien les d’Anglès, Bescanó o Salt, a la ciutat de Girona. O les de Santa Cristina o Castell d’Aro, que nodrien Sant Feliu de Guíxols. En aquest cas, el tren va servir perquè la participació de les dones en l’economia familiar prengués un caire diferent del que havia tingut fins aleshores. Les dones anaven i venien, compraven i venien, i això, abans del tren, no s’havia fet mai tan evident.

Però no tot era viure per treballar. També hi havia un espai reservat a la diversió, a la qual els trens van servir d’una manera eficaç. Els trens més esperats, els que feien més goig, eren els que es disposaven per dur la gent a les fires o els aplecs. El dia assenyalat, el tren partia amb tots els cotxes disponibles i amb un parell de locomotores al capdavant, que xiulaven doblement per anunciar l’alegria general.

Fires i mercats

Els ferrocarrils de via estreta de Girona, com havien pretès tots els ferrocarrils del món, volien posar en moviment les riqueses dels territoris que travessaven, immobilitzades per la falta de vies de comunicació eficients i per l’escàs avanç que havien fet, en aquests territoris, les llums del coneixement. Aquest era un argument, si més no, que fa més de cent anys es considerava molt consistent. Per aquest motiu, els enginyers que traçaven les línies de ferrocarril tenien molt presents les poblacions amb les fires i els mercats més importants, per fer-hi passar el tren i que les seves produccions circulessin sobre els vagons i proporcionessin, sobretot als promotors del ferrocarril, bons rendiments econòmics. Per tant, resultava natural que ciutats destacades per la seva indústria i comerç, com Girona, Sant Feliu de Guíxols, Palamós o Olot, estiguessin comunicades per ferrocarril. Però també es considerava que poblacions com Amer, Cassà de la Selva, Llagostera o la Bisbal, amb mercats i fires d’un gran dinamisme comercial, podien fer una contribució favorable al progrés general si se les comunicava amb els trens.

La Fira d’Amer

Quan el ferrocarril va arribar a Amer, les seves fires es comptaven entre les més importants de la província. Tenien lloc per Reis, Sant Isidre i Tots Sants. Coincidien amb els cicles d’un món que vivia de la terra. Es tractava d’uns mercats en què es comerciava amb bestiar i es donava sortida als excedents de les produccions locals de castanyes, avellanes, patates o llegums. També servia perquè hi arribessin productes que, pel clima, no s’hi feien, com ara vins i olis. Amer era coneguda, a més, per la seva indústria del carboneig i per la de cèrcols i dogues per a pipes i botes, per la qual cosa hi acudien productors de vi i aiguardent d’arreu del país. Tanmateix, a mesura que corria el segle xx, la societat tradicional es transformava i, amb els canvis, va desaparèixer la demanda que donava sentit a moltes de les iniciatives locals. El bosc va deixar de ser productiu. La població també va perdre, de mica en mica, el caràcter eminentment agrari. El tren, naturalment, se’n va ressentir perquè les fires van desaparèixer i, amb elles, moltes de les mercaderies que calia transportar-hi.

Amb tren a la festa major

Quan arribava l’estiu arribaven, també, les festes majors, que feien realitat la dita «per l’estiu tota cuca viu». Si es passa el cicle anual dels trens petits pel significat de la dita entendrem, de seguida, que l’estiu i les seves festes majors eren la millor temporada per a l’economia de les companyies privades que explotaven els ferrocarrils. Amb la temporada de festes majors a les poblacions de les línies, que tenien una gran predicació arreu de les comarques gironines, l’afluència de viatgers als ferrocarrils es tornava extraordinària. Per respondre a la demanda, les companyies posaven en circulació tot de trens especials, la qual cosa amb el temps els va fer venir molts maldecaps, especialment, després de la Guerra Civil, a causa de la precarietat en què es trobaven les vies i els trens. Perquè les magnituds humanes que movien a mitjans dels anys quaranta del segle xx eren imposants: per les Fires de Girona el tren d’Olot transportava cinc mil viatgers en un sol dia, i tres mil el de Sant Feliu de Guíxols.

L’excursionisme i els ferrocarrils de via estreta de Girona

L’excursionisme, una nova moda que va arribar amb el segle XX, va tenir en el ferrocarril el seu millor aliat. Els grups d’excursionistes quedaven ben d’hora a les estacions i prenien el tren perquè els dugués a les destinacions que els havien d’assegurar una llarga jornada de contacte amb la natura. Per la línia d’Olot, després d’un viatge amb tren, es dirigien al Puigsacalm, a la vall de Llémena, a la Salut o al Bassegoda. Per la de Sant Feliu, freqüentaven els boscos d’alzines de les Gavarres o anaven a prendre banys de sol i de mar a s’Agaró. Era freqüent, també, que els excursionistes organitzessin aplecs, en què tota la massa social de l’entitat que els acollia es reunia en una ermita remota per celebrar una santa missa, una ballada de sardanes, gimcanes i cucanyes. Ens ha de resultar envejable l’heroisme dels músics de les cobles que ascendien pels corriols, posem per cas, els del santuari de la Salut, amb els instruments a coll, per proporcionar als excursionistes un dia musicalment agradable. A Girona, el referent indiscutible en la promoció de l’excursionisme va ser el Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEC).

 

Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i el Consorci de les Vies Verdes en el marc del PECT Costa Brava Pirineu de Girona cofinançat amb fons FEDER de Catalunya 2014-2020 i la Diputació de Girona. 

BUTLLETÍ

Subscriu-te al butlletí i no et perdis cap notícia sobre les Vies Verdes de Girona i Pirinexus

Ves-hi

Els Secrets de
les Vies Verdes

Dels Pirineus a la Costa Brava

DESCOBREIX ELS SECRETS