Bescanó

1. LES RIBES I L’ILLA DEL RIU TER

La zona de la Barca és un espai fluvial de la riba del Ter, al nord del municipi, que ocupa uns 350m². Fa tres segles, la barca de llibant passava pel riu Ter. A principis del segle XX, els aiguats es van endur el pont de la fàbrica i van retornar les barques de rem i de cable i els barquers. Durant més de dos segles els barquers van transportar mercaderies a un costat i altre del riu. L’aiguat de 1940, que arribà al carrer de Dalt, s’endugué barques i cases. El darrer barquer, en Varisto, va passar la barca fins el 1974.

L’illa del Ter és una illa fluvial que està situada entre els municipis de Bescanó, Salt i Sant Gregori. Té una superfície de 12,62 hectàrees. L’illa, coneguda també com l’illa del Gegant, està situada davant mateix de la Pilastra, entre el Ter Vell i l’avantcanal de la sèquia Monar. Després dels treballs de recuperació que s’han dut a terme durant els darrers tres anys, l’illa es pot visitar i conté un recorregut marcat perquè es pugui descobrir el magnífic patrimoni natural d’aquesta part del riu Ter. També es disposa d’una caseta de guaita des d’on es poden observar alguns ocells i altres animals que han trobat l’illa un lloc idoni per viure-hi. La presència de diferents hàbitats i la tranquil·litat de la zona fan que sigui un espai ideal per la fauna; és aquí on es troben l’alimentació, el refugi i les àrees de cria necessàries per a la seva existència.

2. LA CENTRAL MODERNISTA

Edifici modernista de l’arquitecte Joan Roca i Pinet de l’any 1908. Una selva d’escultures modernistes de plantes i figures monstruoses, proto-dinosaures, rèptils i amfibis, sorgeixen petrificats entre salts d’aigua del bagant del canal i del torrent dels Cavalls. Segona central edificada pel comte de Berenguer. Subministrava els pobles del Ter, ciutat de Girona, Cassà de la Selva, Llagostera i Palamós.

Entre les seves característiques tècniques cal destacar un cabal de 10.500 l / s i una potència de 900 kW, amb un salt de 10 m.

3. EL VOLCÀ DE LA CROSA

La Crosa és el volcà amb el cràter més gran de la península i un dels més grans d’Europa, amb un diàmetre de 1.250 metres. No se sap amb exactitud quan es va formar, tot i que pel bon estat de conservació es dedueix que es tracta d’un volcà relativament recent que va entrar en erupció durant el quaternari. Dins el cràter de la Crosa hi ha el con d’un altre petit volcà. La capa freàtica que formava un estany interior es va dessecar a través d’una mina. A partir de les dècades 1960 i 1970, s’hi van fer explotacions massives de gredes i diversos intents d’urbanització que van desencadenar un moviment popular per a la preservació del volcà, que avui és un Espai Protegit d’Interès Natural i un punt d’informació anomenat “Les Guilloteres”.

Actualment, a les vores del cràter hi ha boscos d’alzines i pins, i al fons hi ha camps de conreu i plantacions d’arbres.