El Secrets de les Ribes del Ter a SARRIÀ DE TER

Via verda Girona - Sarrià de Ter

El municipi de Sarrià de Ter està situat al nord-est de Catalunya, a l’àrea central de la província de Girona i, concretament, al nord de la comarca del Gironès. L’emplaçament geològic i estructural resulta singular perquè pràcticament hi conflueixen la serralada Transversal Catalana, la serra de les Gavarres, la depressió neògena de la Selva i el corredor que comunica aquesta depressió amb la fossa de l’Empordà.

El pas del riu Ter per la zona confereix al municipi un valor especialment destacable i contribueix a incrementar-ne la biodiversitat, en especial pel que fa al bosc de ribera, de gran interès per a les aus. En aquest mateix indret hi trobem un braç mort del riu Ter que augmenta el valor de la zona per a la fauna.

Quilòmetres 450 m

Desnivell Gairebé inexistent

Dificultat Mínima

Paviment Ruta natura

Altitud màxima 70 m

Altitud mínima 50 m

Transport peu

Tipus de secret Camins fluvials

Travessant de nord a sud el conjunt del terme, hi ha la riera d’en Xuncla i el torrent de Can Guilana.

El nucli de poblament més antic del municipi és Sarrià de Dalt, situat a la riba esquerra de la riera d’en Xuncla. Les cases que envolten l’església de Sant Pau i el poblament rural dispers a l’oest del terme van ser l’origen del municipi a partir del segle xii. Ja a finals del segle xvii i primers del xviii es va començar a constituir el nucli de Sarrià de Baix, al costat del camí de Girona a Perpinyà que travessava el riu Ter. El carrer Major actual és l’eix resultant d’aquell procés paral·lel al riu Ter.

Parlar de Sarrià de Ter és parlar del procés d’industrialització que va experimentar gairebé tot Catalunya durant la segona meitat del segle xix. La primera fàbrica que hi va haver a Sarrià la va fundar l’any 1869 Felip Flores i Brugada, l’impulsor de la maquinària necessària per a l’obtenció de pasta amb què fabricar paper. Al principi del segle xx el procés d’industrialització anava endavant, es formaven societats mercantils i recreatives i, pel que fa a la indústria paperera, Sarrià ocupava un lloc destacat per la seva producció. Actualment, tres empreses ben consolidades continuen a Sarrià fabricant i manipulant paper.

L’any 1976 Sarrià de Ter, que comptava ja amb una població de 4.000 habitants, va ser annexionada a la ciutat de Girona. Amb la constitució dels nous ajuntaments democràtics l’any 1979, Sarrià va recuperar la seva independència municipal.

 

EL SECRET DE SARRIÀ DE TER

El pas del riu Ter per la zona confereix al municipi un valor destacable i contribueix a incrementar-ne la biodiversitat, en especial pel que fa al bosc de ribera, de gran interès per a les aus. Per poder veure espècies fluvials sense ocasionar-los molèsties s’ha construït un aguait. En aquest mateix indret hi trobem un braç mort del riu Ter, un hàbitat d’interès per a moltes espècies de fauna, com ocells, amfibis o fins tot tortugues de rierol. Finalment, hi ha la desembocadura de la riera d’en Xuncla, just abans de retornar a la via verda. Del municipi destaca també el carrer Major de Sarrià, que té els orígens en el camí reial que anava de Girona a Perpinyà. A Sarrià hi trobem el pont de l’Aigua, o pont Major, de l’època romana, que formava part de la Via Augusta. En època medieval va ser reconstruït i hi passava el camí ral, de manera que des de sempre, fins a la construcció del pont de la Barca, va ser l’entrada i sortida principal de Girona en direcció nord.

1.LA RIERA D’EN XUNCLA

La riera d’en Xuncla recull part de les aigües del vessant oriental de les muntanyes de Rocacorba per portar-les fins al riu Ter, molt a prop del nucli de Sarrià. El caràcter mediterrani d’aquest curs fa que el cabal circulant sigui irregular, molt condicionat per la pluja. Als cursos alt i mitjà s’hi troben vernedes ben consolidades i poblacions de barb de muntanya importants. Ben a prop d’aquí trobem el molí i la font d’en Xuncla, un bon indret ombrívol i fresc, idoni per descansar i agafar forces.

2. CÒRREC O BRAÇ MORT DEL TER

Antigament el riu Ter circulava amb diversos braços en bona part del seu traçat. A mesura que el riu ha anat perdent la dinàmica fluvial natural, fruit de les diverses obres hidràuliques (especialment els grans embassaments de Sau i Susqueda) i a causa també de la disminució progressiva de cabals per la major detracció i el consum d’aigua, aquests braços han anat desapareixent progressivament. Tanmateix, encara en queden alguns, i permeten que augmenti la biodiversitat perquè constitueixen un refugi per a moltes espècies vinculades al medi aquàtic, basses, zones humides i petits aiguamolls.

3. PANTALLA D’AGUAIT D’OCELLS

En el recorregut trobem un aguait per observar la fauna fluvial, en especial l’ornítica. El riu Ter i els entorns de l’illa de Pedret representen un bon indret per veure ànecs collverds, xarxets, polles d’aigua, corbs marins, bernats pescaires, martinets blancs, xivitones, ocells forestals (picots, oriols, mallerengues, raspinells…) i moltes més espècies que podreu identificar gràcies als cartells il·lustrats de la pantalla.

4. POU DE GLAÇ

Fins que no es va inventar l’electricitat, es depenia del gel natural per conservar els aliments, entre altres funcions, ja que el gel també s’utilitzava en medicina contra les contusions i la febre. Per poder disposar d’aquest recurs calia trobar la manera de conservar el gel hivernal durant tot l’estiu. Per aquest motiu es construïen els pous de glaç.

A Sarrià de Ter, durant les feines de neteja de la riera d’en Xuncla, van sortir de sota la bardissa les restes d’un pou de glaç.

Però, com funcionava un pou de glaç? Els pous de glaç s’instal·laven en zones baixes i planes, a la vora d’un riu o un molí. Tots tenien a la vora una bassa a l’obaga, on es produïa el gel. Aquestes zones eren conegudes com a camps de glaç. Els camps de glaç s’inundaven amb poca aigua cada nit de glaçada, de manera que aconseguien sumar capes de gel fins que el gruix era l’adequat per recollir-lo. El glaç, recollit, es dipositava dins els pous i es premsava per percussió, per tal de formar una capa homogènia més difícil de desfer. Aquestes capes solien ser d’un metre de gruix i se separaven entre elles amb palla. Els encarregats de conservar el gel entraven al pou per una petita porta lateral, encastada a terra.

Quan arribava l’hora d’utilitzar-lo, el gel es picava dins el pou i es pujava a fora en cabassos, mitjançant cordes i politges, per una obertura situada al mig de la cúpula. Un cop tret el glaç, es tornava a comprimir per fer els blocs per transportar-lo.

(Il·lustració: Quim Paredes) 

 

Altres punts d’interès no vinculats al Secret

  • Parròquia de Nostra Senyora de la Misericòrdia, al nucli de Sarrià de Baix. Temple iniciat cap al 1800, però no finalitzat fins a temps recents. L’interès històric del lloc inclou l’horta amb la paret de pedra de davant l’església, testimoni de l’activitat hortícola del pla de Sarrià.
  • Edifici de Rafael Masó. D’estil modernista, seu de les antigues escoles públiques, al carrer Major, deu el nom a l’arquitecte gironí, que va projectar diferents edificis de Sarrià.
  • Edifici del Coro. Situat al carrer Major, aquest edifici modernista, també de Rafael Masó, compta amb un petit auditori i antigament s’havia utilitzat com a ateneu.
  • Conjunt historicoarquitectònic del carrer Major. El carrer Major de Sarrià té els seus orígens en el camí reial que anava de Girona a Perpinyà. Les referències dels seus hostals als escrits del Baró de Maldà i el pas més recent del carrilet de Banyoles li atorguen prou importància per figurar com a conjunt patrimonial del municipi.
  • Fàbriques i tallers del carrer Josep Flores. Al principi del carrer Josep Flores hi ha diversos tallers i una fàbrica, Can Mitjans, amb xemeneia de totxo, associats al canal i a la resclosa sobre el Ter. Aquests elements són testimoni dels orígens industrials de Sarrià.
  • Parròquia de Sant Pau de Sarrià. Al nucli de Sarrià de Dalt, documentada el segle xi, com a possessió del monestir de Sant Pere de Galligants (Girona), el 1698 era lloc reial.
  • Molí d’en Xuncla. Situat a la sortida de Sarrià, havia aprofitat l’aigua de la riera del mateix nom.
mapa Secret Sarrià de Ter

Accedeix a l'Instamaps

Accedir al mapa

BUTLLETÍ

Subscriu-te al butlletí i no et perdis cap notícia sobre les Vies Verdes de Girona i Pirinexus

Ves-hi

Els Secrets de
les Vies Verdes

Dels Pirineus a la Costa Brava

DESCOBREIX ELS SECRETS