El Secret de PALAFRUGELL
Situat al bell mig de la Costa Brava, Palafrugell és el municipi més poblat de la comarca. La vila de Palafrugell és el centre del municipi, que comparteix amb els nuclis rurals de Santa Margarida, Ermedàs i Llofriu; al peu de les Gavarres, juntament amb els nuclis costaners de Calella, Llafranc, Tamariu i Aigua Xelida.
Palafrugell, una vila tradicionalment tapera, destaca per la seva estratègica situació entre el mar i l’interior.
El focus principal es troba als carrers del centre, on es concentra l’activitat cultural i comercial. A més, es pot gaudir d’una passejada, accessible només per a vianants, al nucli antic del poble, i vorejar l’església que queda a poca distància de l’antiga muralla.
Palafrugell compta amb monuments històrics, com la torre de Sant Sebastià i la torre de Can Mario, i amb el conjunt històric del Port Bo de Calella; tots tres espais són reconeguts com a béns culturals d’interès nacional. Aquest patrimoni, conjuntament amb altres espais culturals, permet al visitant endinsar-se en la història cultural del municipi.
Quilòmetres 4,23 km
Dificultat Mínima
Paviment Asfalt i terra
Transport Peu o bicicleta
Tipus de secret Històrics
Fins a finals del segle XIX, a la costa mediterrània hi abundaven els pirates, provinents de Turquia i Algèria, i els corsaris, excepte durant el breu període en què els romans tingueren el domini absolut del territori.
La pirateria, així doncs, era un fet molt normal entre els pobles mariners d’arreu del món, un complement habitual del que avui en dia en diríem activitat comercial lícita.
Perduda la seguretat de l’Imperi romà, el litoral mediterrani es va convertir en una zona perillosa i hi va haver una regressió cap a l’interior; calia fortificar-se.
Davant el creixent perill corsari, durant els segles XIVi XV es van construir torres de vigilància com a punts estratègics i enlairats per avançar-se als atacs. Actualment, en podem trobar al llarg de tot el litoral, des de Lloret fins a Llançà.
Explica una llegenda que, quan els pirates s’aproximaven a la costa, la primera torre encenia un foc mitjançant una foguera i alertava les altres; així doncs, entre totes anaven fent una cadena de fum per tal que tots els pobles costaners i d’interior estiguessin al cas. D’aquesta manera, tenien temps de preparar-se, i totes les persones que vivien a les cases annexes a les torres s’hi enfilaven amb una escala, que era l’única manera d’entrar-hi, i s’hi tancaven fins que l’atac havia finalitzat.
No obstant això, les llegendes també expliquen que tant masovers com comerciants i pescadors patien destrosses i sovint les seves demandes als poders polítics quedaven sense solucionar. Per tant, ells mateixos agafaven les regnes i s’enfrontaven directament als pirates. Avui en dia encara es poden apreciar les empremtes dels pirates en l’arquitectura defensiva.
| Entre els segles XIV i XVIII, a causa dels nombrosos atacs provinents del mar, de les naus pirates i corsàries al servei de l’Imperi otomà, amb base a Alger, es va construir una xarxa extensa i efectiva de torres defensives i de vigilància. Així doncs, Palafrugell, Mont-ras, Calella, Llafranc i la plana d’Ermedàs i Santa Margarida van heretar un ric patrimoni en forma d’elements arquitectònics com aquestes torres, annexades a masies, que avui en dia es poden descobrir al llarg d’aquesta ruta secreta.
Gairebé tots aquests elements arquitectònics estan inclosos a l’Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya.
Punts d’interès de la ruta: Torre Roja Declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (segles XVI-XVII), està situada al paratge dels Lladrés. És una masia fortificada construïda amb pedra de to vermellós; d’aquí deriva el seu nom popular. S’hi poden veure restes d’un matacà a la segona planta, gairebé al punt més alt. És la torre que més bé s’observa, especialment si s’arriba a Palafrugell des de la via verda. Mas Petit d’en Caixa És una masia dels segles XVII-XVIII adossada a una torre de vigilància. La torre del mas Petit d’en Caixa és una construcció aïllada ubicada a 200 metres de l’església de Sant Ramon. Mas Sureda La torre està situada a 300 m al sud-est del mas Petit d’en Caixa, i està unida al mas Sureda. Està datada entre els segles XVI-XVII, com la major part de les torres de defensa i de guaita del municipi, preparades davant l’atac dels pirates turcs i algerians. Església de Sant Ramon Edificació senzilla executada amb carreus granítics, datada al segle XVI i restaurada. La façana principal presenta un portal rectangular amb una fornícula al damunt i al centre un petit rosetó d’estil gòtic florit. Al capdamunt s’hi troba un campanar de cadireta format per dues pilastres. Mas Fina La torre del mas Fina (segles XVII-XVIII) està situada al costat d’aquest mas, davant l’església de Sant Ramon d’Ermedàs. La torre està construïda amb carreus de granit. La torre, amb una funció defensiva, conté obertures estretes i allargades, per les quals es podia mirar a l’exterior i disparar des de dins. |
| Punt d’interès no inclòs al Secret
Santa Margarida Santa Margarida també disposa d’una torre de guaita i de defensa fortificada dels segles XVI-XVII, unida amb la masia coneguda com a mas Espanyol. Compta amb un matacà defensiu sostingut amb mènsules. La torre està en perfecte estat. |
La crisi del segle xvii no va tardar a arribar-hi i el 1638 els veïns (que van passar per alt el privilegi que el rei Jaume I havia atorgat a la vila el 1271) van dur a terme una revolta contra les tropes castellanes que s’allotjaven dins del municipi, fet que va donar lloc al combat de Palafrugell. L’aixecament popular va tenir lloc el 20 de juliol, dia de santa Margarida. La repressió que es va viure va ser bastant dramàtica. El 1640, en esclatar la Guerra dels Segadors, les tropes castellanes van cremar 28 cases i van saquejar l’església de Santa Margarida.
