Etapa Carrilet II

NOTA IMPORTANT: Aquesta ruta s’explica en el sentit de les agulles del rellotge, seguint el sentit de la ruta Pirinexus. En general, però, la ruta explicada com a via verda es descriu des de la muntanya al mar (Girona – Sant Feliu de Guíxols).

La Ruta del Carrilet té un recorregut de 39,7 quilòmetres, amb un pendent suau que assoleix el punt més alt a Cassà de la Selva (136 m). Seguir la ruta de l’antic tren de via estreta permet conèixer les comarques del Baix Empordà i del Gironès.

Sant Feliu de Guíxols és un poble pesquer del qual destaca el monestir de Porta Ferrada, que acull el Museu d’Història de la Ciutat i l’Espai Carmen Thyssen. Al port, al davant de l’edifici del Tinglado, hi trobem l’anomenat quilòmetre 0 de la via verda.

Partint del mar, seguim pedalant en direcció a Castell d’Aro i Santa Cristina d’Aro, nuclis medievals remarcables, i ens podem acostar a Romanyà, un altre nucli medieval ben conservat, del qual destaquen l’església de Sant Martí i el dolmen de la cova d’en Daina.

Amb les Gavarres al costat i els boscos d’alzina surera, arribem a Llagostera, el primer municipi entrant a la comarca del Gironès, que té una vista privilegiada sobre la depressió de la Selva. De camí a Cassà de la Selva, creuem la depressió tectònica, un territori enfonsat amb falles responsables de l’existència d’aigües calentes en diferents punts de la zona. Un cop arribem a la vila, ens adonem de quina és la petja que hi ha deixat la indústria surotapera durant molts anys, ja que manté unes construccions destacables d’aquesta època. Un xic més enllà trobem Llambilles, i una bonica i emblemàtica escultura en memòria del Carrilet.

La depressió ha donat nombroses terreres d’argila. Aquest material, treballat amb mestratge, ha permès des de fa més de 700 anys l’elaboració de ceràmiques diverses. La vila de Quart n’és el nucli principal i, a peu de la via verda, hi podem trobar el Museu de la Terrissa.

Seguint la ruta, arribem a Girona, la ciutat més important. La silueta urbana o skyline està dominada per la catedral i l’església de Sant Feliu, unes de les obres gòtiques més sorprenents d’Europa. La seva història és, però, molt més complexa i es llegeix sobre les pedres. Des de la Gerunda romana fins a la Girona del segle xxi, el barri vell conserva un dels calls jueus més importants de Catalunya.

La peculiaritat del traçat del ferrocarril que uneix Sant Feliu de Guíxols amb Girona és la suavitat dels pendents i revolts. El recorregut està format per una línia sinuosa matemàticament traçada sobre el territori. El paviment és d’un material granular de tipus sauló, que queda molt integrat en la tipologia dels terrenys que travessa l’itinerari.