El secret de la Cellera de Ter
Ruta circular amb dos punts d’enllaç amb la via verda
El terme municipal de la Cellera de Ter se situa a la comarca de la Selva i té una extensió de 14,63 km2.
Més de la meitat del municipi és muntanyós i forma part de la carena oriental del massís de les Guilleries. L’altra part la forma una plana fèrtil, voltada d’aigua, de poc més d’un quilòmetre d’amplada, vorejada pel Ter i la riera d’Osor.
El poble, a 166 metres sobre el nivell del mar, es troba a 19 km de Girona seguint la via verda cap al sud, i a 30 km d’Olot cap al nord.
El nucli urbà està situat al centre de la vall, al peu de la muntanya de Puigdefrou (843 m d’altura) que, amb la seva silueta inconfusible, és l’accident geogràfic més representatiu del poble.
La clara diferenciació morfològica del terme afecta el poblament, localitzat bàsicament al sector planer de llevant, que comprèn el poble de la Cellera de Ter, cap de municipi, el barri del Pasteral i els veïnats de Plademont i Pladevall, que contrasten amb la zona muntanyosa de ponent, poblada d’antigues masies (avui la major part deshabitades) que formaven el veïnat del Plantadís.
Quilòmetres 9,2 km
Desnivell 0,57%
Dificultat Mínima
Paviment Ruta de natura
Altitud màxima 195 m
Altitud mínima 148 m
Serveis Restauració / WC públic: a l’espai U d’Octubre i a l’antiga estació del Pasteral. / Allotjaments / Comerços
Transport Peu o bicicleta
Tipus de secret Històrics
Itinerari circular que transcorre per indrets d’alt valor natural, patrimonial i paisatgístic del municipi, i que connecta amb la via verda per dos punts, un a l’espai U d’Octubre (al poble de la Cellera de Ter), i l’altre a l’antiga estació del Pasteral (al nord del terme municipal).
Part de la ruta ressegueix les ribes del Ter, un espai natural protegit inclòs a la Xarxa Natura 2000, amb el bosc de ribera com a hàbitat característic. El recorregut també inclou indrets d’alt interès com són l’antic pas de barca, que fins l’any 1986 permetia creuar el riu; l’ermita romànica de Sant Just i Sant Pastor; els boscos de Can Lloret; les escoles velles del Mestre Cicres del Pasteral; l’espai natural i arqueològic de les coves del Pasteral i de la muntanya de Canet; el pont d’en Ribot; la font de Can Pla, o l’antic molí de la Pardina.
Punts d’interès
Ribes del Ter: Espai protegit inclòs a la Xarxa Natura 2000, on es localitzen nombroses espècies autòctones pròpies del bosc de ribera, així com un important reguitzell d’espècies d’aus, ratpenats, amfibis, peixos, invertebrats i petits mamífers.
Espigons: Construïts durant els anys quaranta del segle XX com a protecció de les crescudes del riu Ter, avui recuperats i reconvertits en punt d’observació d’aus.
Antic pas de barca: Indret on antigament una barca de llibant permetia creuar el riu d’una banda a l’altra i connectava el municipi de la Cellera de Ter amb el de Sant Julià de Llor i Bonmatí.
Ermita romànica de Sant Just i Sant Pastor: Construcció probablement del segle XII, relacionada antigament amb el monestir d’Amer i reconstruïda parcialment després dels importants terratrèmols que van assolar la vall l’any 1427.
Escoles velles del Mestre Cicres: Inaugurades l’any 1932 durant la Segona República, avui l’edifici ha estat rehabilitat.
Coves del Pasteral: Catalogades com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i amb uns 400 metres de recorregut conegut, es consideren les més importants de la comarca i les de més rellevància del massís de les Guilleries. Espai de gran interès arqueològic, geològic i natural.
Pont del Ribot: Pont construït a finals del segle XIX per poder donar continuïtat al camí de Pixarrelles, tallat per l’arribada del ferrocarril de Girona a Olot.
Font de Can Pla: Espai tranquil i bucòlic al peu de la via verda, que convida a fer una parada per descansar i beure un glop d’aigua.
Molí de la Pardina: Antic molí fariner, un dels més importants de les comarques de Girona, en funcionament des de mitjans del segle XVIII fins als anys setanta del segle XX.
