El Secret de RIPOLL – Un indret estratègic

La comarca del Ripollès, situada al Pirineu Oriental, delimita amb les comarques d’Osona, la Garrotxa, el Berguedà i la Cerdanya, així com amb la Catalunya del Nord.

En aquest territori conflueixen les capçaleres del Ter i del Freser, que han modulat la zona en tres àrees geogràfiques: la vall de Ribes, la vall de Camprodon i el Baix Ripollès.

El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, declarat l’any 2015, és un magnífic espai d’alta muntanya al cor del Pirineu de Girona, amb 14.725 hectàrees.

Orogràficament el Ripollès és un territori molt muntanyós. La majoria de cims que hi ha a la part nord tenen més de dos mil metres i el més elevat de tots és el Puigmal, amb 2.909 metres.

La comarca té dinou municipis. Ripoll n’és la capital i el nucli més poblat. Aquí és on el riu Ter rep les aigües del Freser i continua el recorregut fins a la desembocadura, a Torroella de Montgrí.

La resta de municipis, més poblats per la banda del riu Freser, són Ribes de Freser i Campdevànol, mentre que Camprodon i Sant Joan de les Abadesses ho són per la riba del Ter.

El Ripollès és un territori molt ric pel que fa al patrimoni cultural i al patrimoni natural i paisatgístic.

 

Quilòmetres 4,1 km

Desnivell Variable segons tram. Assequible.

Dificultat Mínima

Paviment Aglomerat asfàltic

Serveis WC Estacions / Oficines de Turisme

Tipus de secret Històrics

Aquesta ruta té com a finalitat descobrir Ripoll a través de diversos punts repartits per la població, amb un fil conductor que ens mostra els indrets més destacats tant pel que fa al patrimoni com la natura. Molts d’aquests punts són coneguts pel públic en general, però n’hi ha d’altres de menys transitats que val la pena descobrir.

És un recorregut d’una hora aproximadament que consta de tretze punts, localitzats al nucli antic i a la vora de les ribes del Ter i del Freser.

La caminada és de dificultat baixa. El punt inicial i el punt final són el mateix: CAT Can Guetes, a pocs metres de la Ruta del Ferro i del Carbó. Això facilita que la gent que vingui per aquesta altra ruta pugui aturar-se a Ripoll i després continuar el seu recorregut. Tothom en pot gaudir; és fàcil d’arribar-hi a peu, ja que es troba a pocs metres del centre, i fàcil si s’hi va amb vehicle, ja que hi ha una zona de pàrquing.

Punts d’interès: 

CAT Can Guetes

Punt inicial i final de la Ruta del Secret.

A l’àrea que ocupa el pàrquing hi havia hagut una zona hortícola. El relleu pla i la proximitat al riu en facilitaven el conreu. Antigament, on ara hi ha la carretera C-26 passava la via del tren que anava cap a Sant Joan de les Abadesses i Ogassa. El tren tenia com a funció transportar el carbó de les mines d’Ogassa. Un cop les mines van caure en desús, la via va quedar obsoleta.

Més endavant el mateix traçat es va convertir en la via verda actual, anomenada en aquest tram Ruta del Ferro i del Carbó, un traçat de 12 quilòmetres que segueix l’antic recorregut de la via del tren i de les vagonetes que portaven el carbó de les mines d’Ogassa. Aquesta ruta comença a pocs metres d’aquest punt i arriba fins a Toralles.

Rentadors de Can Pòlit

Els rentadors de Can Pòlit són un exemple del que en un passat no gaire llunyà eren els safarejos on la gent rentava la roba i, alhora, constituïen un punt de reunió de veïns. Estan situats al mur del canal de Can Guetes, tenen forma curvilínia i estan integrats dins un espai a l’aire lliure. L’aspecte actual deriva d’una actuació d’arranjament que s’hi va fer anys enrere. A tocar dels rentadors es troben la casa i la fàbrica de Can Pòlit, que havia funcionat d’adoberia de pells. Ambdós immobles estan deshabitats i abandonats. Aquests rentadors, juntament amb els de Can Guetes, són els últims que queden a Ripoll.

Monestir-Museu-Scriptorium

Aquest és el centre neuràlgic on es concentren els principals punts de caràcter cultural de Ripoll.

  • El monestir de Santa Maria de Ripoll, fundat l’any 879 pel comte Guifré, destaca tant pel seu paper històric en la fundació de Catalunya com a panteó comtal català, com pel seu valor artístic en l’art romànic, que té com a màxim exponent la portalada (coneguda també com la Bíblia en Pedra), candidata a ser declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO.
  • L’Scriptorium acull una exposició permanent que recorda l’ofici dels monjos copistes del monestir. Els monjos van convertir el monestir en un dels centres més rellevants de producció i còpia de manuscrits medievals de tot Europa.
  • El Museu Etnogràfic de Ripoll, inaugurat l’any 1929, és el primer museu d’aquestes característiques de Catalunya. En aquest espai es pot descobrir com era la societat i la cultura popular del Ripollès i del Pirineu de Girona, des de finals del segle XIX i al llarg del segle XX, a través de les seves col·leccions. En destaquen les dedicades a la farga catalana i, per tant, a les armes de foc forjades a Ripoll, a la vida dels pastors i els pagesos, i les que mostren els antics oficis, la religió popular i les llegendes de la comarca.

 

Carrer dels Pirineus 

Al llarg d’aquest carrer hi havia el fossat de la muralla (també anomenat vall). Es tractava d’un solc buidat a terra al costat del mur, i la seva funció era reforçar la muralla i protegir el costat més indefens de la vila, ja que per aquesta banda no passava el riu, que era una defensa natural. Paral·lelament al fossat passava un camí extramurs que anava des del portal de Sant Pere, ubicat al costat de l’església de Sant Pere de Ripoll, fins al portal de l’Almoina, prop del pont del Raval.

Casa del Metge Agustí 

Edifici modernista de 1902 projectat per l’arquitecte Antoni Coll i Fort. La casa, construïda per encàrrec de l’industrial Josep Buixó i Costa, va ser adquirida pel metge Jaume Agustí i Trilla i la seva esposa, Concepció Segarra Vives, el 1919. Les façanes reorientades al sud i a l’oest presenten una gran riquesa ornamental.

Tot i que el nom d’aquest edifici és Casa Buixó, al 1911 la família del metge Jaume Agustí s’hi va instal·lar, i d’aquí que popularment sigui més coneguda com a casa del Metge Agustí.

Passeig Santa Joaquima de Vedruna

Per aquest passeig hi passava antigament el canal de l’Almoina, que es nodria de l’aigua del riu Freser, la qual era aprofitada per a diferents usos: agrícoles, domèstics i posteriorment industrials, per abastar la Farga Palau. En tancar la Farga Palau als anys setanta, el canal va caure en desús, tot i que encara hi havia una part per on circulava l’aigua.

El passeig, reinaugurat pels alumnes de l’Escola Vedruna de Ripoll en el marc de l’efemèride de la fundació (fa 160 anys) del centre, un dels pocs que duu el nom d’una dona, actualment és un espai molt agradable. La conscienciació de la població en la importància del medi ambient ha estat determinant en l’execució del projecte d’intervenció del passeig.

La llegenda 

A Ripoll s’ajunten els dos principals rius de la comarca, el Ter i el Freser. Segons la llegenda, els rius en néixer van fer una juguesca per decidir quin dels dos arribaria fins al mar. El primer que arribés a la primera fita, Ripoll, seguiria fins al Mediterrani. El Freser va baixar amb rapidesa pels congostos i els salts de la vall de Ribes, però, cansat per l’esforç, es va haver d’aturar a reposar. El Ter va baixar tranquil·lament, però sense aturar-se ni un instant, per la vall de Camprodon, i va ser el primer d’arribar a Ripoll, i així va guanyar la juguesca. El Ripollès és una terra rica en llegendes relacionades amb l’aigua. Formen part de l’imaginari popular de la comarca històries sobre serpents, dones d’aigua, encantades (éssers misteriosos que habiten en indrets feréstecs, com ara fonts, gorgues, coves…), gorgs del dimoni o ponts construïts pel diable.

Farga Palau

Històricament, Ripoll ha estat el bressol de la protoindustrialització de Catalunya i ha donat a la població una llarga tradició industrial. La Farga Palau de Ripoll és un dels darrers exemples de la presència industrial al municipi.

La farga catalana va tenir un paper molt destacat en el desenvolupament industrial per a l’obtenció de ferro durant els segles XVII i XVIII. Els productes més importants sortits de la farga eren les armes de foc, els claus i les reixes. Les fargues, en general, s’ubicaven a prop dels rius per aprofitar l’aigua com a força motriu, així com també fora de les muralles pel risc d’incendis i els sorolls.

Pont del Raval

El pont del Raval és un pont de pedra construït sobre el riu Freser que actualment uneix el barri del Raval amb el nucli antic. Antigament, era un lloc molt transitat, ja que constituïa el punt de sortida i arribada del camí ral que anava a Barcelona. Abans del segle XIX, havia estat un dels dos únics ponts que permetien l’accés a la població.

Les cases del Raval formaven un barri situat fora de la muralla. Actualment hi ha habitatges i també s’hi troba la font del Raval. En la confluència amb el pont de l’Arquet, s’hi poden apreciar encara restes de la muralla a l’altra banda del riu.

Muralla del S. XIV 

Diversos sectors de la muralla, feta amb còdols, que envoltava la vila de Ripoll des de l’edat mitjana fins a mitjans del segle xix, apareixen en diferents indrets de la població.

Trobem fragments amb merlets a diferents llocs: al riu Freser, entre el pont del Raval i el pont de l’Arquet; també al carrer de Mossèn Cinto Verdaguer, a la casa Budallés, actual Museu d’Etnografia, o entre els carrers Trinitat i Pirineus.

 

Aiguabarreig del Ter i del Freser 

LO TER I LO FRESER. Jacint Verdaguer (1845-1902)

Lo Ter i lo Freser una aspra serra
tingueren per bressol,
bessons que vegé nàixer de la terra
la llum del mateix sol.

-Si vinguesses amb mi, com jugaríem-
digué lo riu Freser a son germà-
amb les pedres i flors que trobaríem
tot rossolant del Pirineu al pla. i a mi em plauen més que els plans.-

-Si anem plegats, no en trobarem pas gaires
-respon l’altre dels rius-;
anem cada u per ell, com nois rodaires
que van a cercar nius.-

I afegeix, refiat de sa llestesa,
lo Freser: -Qui a Ripoll arribe abans
pendrà a l’altre lo nom i la riquesa;
això també s’estila entre els humans.-

 

Devesa del Pla 

El nom d’aquest espai prové d’una antiga fàbrica tèxtil anomenada El Pla que havia funcionat fins poc després de l’any 2000. La fàbrica és una mostra de la tradició industrial de la vila de Ripoll. Aprofitant la seva ubicació vora el riu Ter, en rebia l’aigua per un canal que partia de l’aiguabarreig dels rius Ter i Freser.

Anteriorment l’espai havia tingut diferents usos: com a zona d’horts i com a zona d’atraccions per la Festa Major. Posteriorment es va projectar un parc botànic on es podien contemplar diferents espècies vegetals pròpies de la zona, d’aquí que sigui popularment conegut amb aquest nom.

Amb la remodelació recent de l’antiga fàbrica, avui dia és un bon lloc per passejar-hi. S’hi estableixen parades relacionades amb activitats culturals, comercials i festives.

Pont de Calatrava

Aquest pont, construït al voltant de l’any 1990, porta el nom del conegut arquitecte Santiago Calatrava, que en va ser el dissenyador. La infraestructura, llargament reivindicada per la població, permet comunicar el barri de la carretera de Barcelona amb el barri de l’Estació. La passarel·la està construïda amb fusta procedent del Canadà.

Mirant a la riba oposada del parc Botànic, es pot observar un edifici d’estil neoromànic. Es tracta de l’antiga estació del ferrocarril, La Tor de Querol, que enllaçava Ripoll amb Barcelona. Posteriorment l’estació va esdevenir un habitatge per als treballadors del ferrocarril i actualment està en desús.

Estació Transpirinenca 

L’estació transpirinenca, o la que aleshores fou l’estació Nova de Ripoll, es va construeix el 1925 per tal de dotar d’estació la línia de Ripoll a Puigcerdà. És un edifici emblemàtic de la vila, que guarda certa similitud amb el monestir. L’edifici mai va arribar a funcionar com a estació, ja que es va construir a l’altra banda de la via, amb el qual resultava impossible accedir-hi. Havia de ser un dels principals punts de serveis ferroviaris de la línia internacional, però fins al 1940 va servir d’allotjament per als treballadors de la RENFE.

Fauna dels rius Ter i Freser 

La situació de la vila de Ripoll entre els rius Ter i Freser condiciona que els cursos fluvials quedin integrats dins la trama urbana. No obstant això, aquests rius acullen una representació notable de fauna i flora pròpies de l’ecosistema fluvial. Tant al Ter com al Freser, al seu pas per Ripoll, hi són presents espècies característiques de la flora autòctona com ara el vern, el pollancre, el salze blanc, l’auró i l’avellaner; o de la fauna pròpia d’aquests ambients, com l’ànec collverd, el bernat pescaire o el corb marí.

Sant Miquel de la Roqueta

Sant Miquel de la Roqueta és una capella d’estil modernista (1912) de l’arquitecte Joan Rubió i Bellvé (deixeble d’Antoni Gaudí). La construcció, de pedra en sec, representa un assaig de les grans realitzacions posteriors. L’entrada frontal és en forma d’arc de catenària, un tipus d’arc molt característic del modernisme català. Destaca la torre, acabada en forma cònica. Marià de Delàs va decidir aixecar-la en substitució d’una antiga capella dedicada a sant Miquel. A la part superior de la porta es pot observar l’escut heràldic de la família Delàs.

L’últim diumenge de setembre s’hi celebra la Festa Major de Sant Miquel de la Roqueta. Està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Arxiu Comarcal

L’Arxiu Comarcal del Ripollès ocupa l’edifici que havia estat, a l’origen, l’hospital de Ripoll. La primera notícia data de 1573, quan a iniciativa de l’abat del monestir de Ripoll, Climent Mai, i amb aportacions dels ripollesos, es va construir un hospital vora el camí ral. L’edifici va ser destruït durant la Guerra dels Segadors i la primera guerra carlina. L’any 1846 es va reconstruir per darrera vegada i va mantenir les funcions d’hospital i residència geriàtrica fins als anys vuitanta del segle XX. L’edifici té 740 metres quadrats.

La seva missió principal és preservar, conservar i difondre la documentació de les institucions del Ripollès i dels altres organismes, públics o privats, d’interès històric o cultural de la comarca.

Passeig de la Font del Llegonet

Aquest camí, d’aproximadament un quilòmetre de llargada, connecta el passeig del Mestre Guich amb l’inici de la Ruta del Ferro (Can Guetes), que va fins a Sant Joan de les Abadesses.

La ruta ressegueix el riu Ter i també ha recuperat el que era l’antiga font del Llegonet. Aquesta font abans estava soterrada a l’entrada del camí i se n’havia perdut la veta original. Actualment s’ha ubicat al camí del Llegonet per fer-la més accessible a tothom que hi passegi.

El passeig permet a vianants i ciclistes evitar la carretera d’Honorat Vilamanyà i gaudir de la fauna vora el riu.

CAT Can Guetes (punt d’inici i fi, ruta circular)

Mapa Geogràfic Ruta del Ferro i el Carbó

Com arribar-hi

RENFE

Línia L’Hospitalet de Llobregat-Puigcerdà (Estació de Ripoll)
C. del Progrés, 49 – 17500 Ripoll, Girona
Reserva de bitllets: tel. 900 41 00 41
www.rodaliesdecatalunya.cat

TEISA

Tel. 972 20 48 68
www.teisa-bus.com

PER CARRETERA

C-26, C-17, N-152
www.mobilitat.net

AEROPORT GIRONA-COSTA BRAVA

Oficina de Turisme: tel. 972 18 67 08
Informació sobre vols: tel. 972 18 66 00
Tel. 972 20 48 68
www.aena.es

Accedeix a l'Instamaps

Accedir al mapa

BUTLLETÍ

Subscriu-te al butlletí i no et perdis cap notícia sobre les Vies Verdes de Girona i Pirinexus

Ves-hi

Els Secrets de
les Vies Verdes

Dels Pirineus a la Costa Brava

DESCOBREIX ELS SECRETS