El Secret de CALDES DE MALAVELLA
Les surgències d’aigua termal són un element singular de Caldes i n’han definit el caràcter des de l’antiguitat. Els seus carrers, places i jardins són plens d’elements patrimonials que reflecteixen un llegat històric forjat a través de l’estret vincle entre aquestes aigües i els seus vilatans: les Termes Romanes, els balnearis, les cases modernistes, els espais de passeig…
Actualment, a Caldes de Malavella hi ha tres indrets on aflora aigua termal a una mitjana de 56 °C:
- El puig de les Ànimes, dins els terrenys de Vichy Catalán, on trobem el balneari i l’embotelladora.
- El puig de Sant Grau, on hi ha les fonts de Sant Narcís i dels Bullidors, les Termes Romanes i les embotelladores San Narciso i Imperial.
- El puig de les Moleres, on trobem la font de la Mina o Raig d’en Mel i l’embotelladora Malavella.
Al terme municipal de Caldes de Malavella hi ha singulars rutes de natura senyalitzades que comprenen més de 140 km de recorregut. A la plana de la Selva, Caldes té una situació que permet la convivència d’elements de caire mediterrani i centreeuropeu que li confereixen una riquesa biològica poc comuna. Pren especial interès pel seu significat arrelat a Caldes l’itinerari que ens porta a Sant Maurici i la via verda Ruta Termal.
Per a més informació: https://www.visitcaldes.cat/que-fer/
Quilòmetres 6 km (lineal)
Dificultat Mitjana
Paviment Ruta natura
Serveis Estació de tren / Balnearis / Oficina de Turisme
Transport Peu o bicicleta
Tipus de secret Termalisme
La via verda Ruta Termal deu el seu nom al tarannà termal forjat al llarg de la història de Caldes de Malavella. Tant és així que, resseguint l’itinerari pel seu tram urbà, es poden conèixer fonts d’aigua calenta, plantes d’embotellament, balnearis i recursos patrimonials que deuen la seva existència a aquesta singularitat del poble, com ara el balneari romà del puig de Sant Grau, les restes del municipi d’Aquae Calidae i les edificacions modernistes vinculades al sorgiment de l’activitat balneària de finals del segle xix.
Al bell mig del nucli històric es pot visitar el centre museogràfic Espai Aquae, que pretén donar una visió global de la realitat del municipi, des de la formació geològica de Caldes, passant per l’època antiga, fins a arribar als nostres dies, amb l’explotació industrial de les aigües i les excavacions al jaciment paleontològic del Camp dels Ninots.
A escassos metres de l’itinerari urbà de la Ruta Termal també s’hi pot trobar l’Oficina de Turisme, que és el punt de partida de diversos passejos a peu pel centre històric, com ara «Patrimoni i fonts» i «Caldes en temps de guerres, del 1936 al 1945», amb la història dels mariners italians i els espies nazis refugiats a Caldes a mitjans del segle xx.
Caldes de Malavella no podria existir sense una llegenda sobre l’esquena de la seva història. Un lloc tan fantàstic com Caldes, els orígens del qual es perden en el temps, on la terra ha fet brollar unes aigües miraculoses i qui sap si d’origen fantàstic també, ens ofereix —com no podria ser d’altra manera— una de les llegendes més sentides i populars, que, segons algunes veus, podria haver donat cognom a la vila: la llegenda de la Malavella.
La llegenda de la Malavella se situa en l’indret màgic del castell de la Malavella i de l’ermita de Sant Maurici, lloc on es va vèncer una senyora feudal, dolenta i vella, per alliberar la població de Caldes dels abusius impostos als quals els tenia habituats i també de la desaparició constant dels infants caldencs.
(Més informació sobre la llegenda de la Malavella: www.festadelamalavella.com.)
Per arribar a dalt del puig de Sant Maurici s’ha de seguir la ruta de BTT a Sant Maurici, una ruta circular de 8,6 km (la número 15 del Centre de BTT La Selva) que es pot convertir en lineal fent la tornada pel mateix camí que a l’anada, un cop s’ha arribat al cim, a uns 2 km del nucli urbà.
LLOCS D’INTERÈS:
Font de la Mina o Raig d’en Mel, Font de Sant Narcís i Font dels Bullidors
Resseguint el tram urbà de la Ruta Termal trobem tres fonts d’aigua termal mineromedicinal, que brollen naturalment del subsol a una temperatura mitjana de 56 °C: la font de la Mina o Raig d’en Mel, la font de Sant Narcís i la font dels Bullidors.
Al costat de la font de la Mina hi trobem els safareigs municipals, que s’omplen amb l’aigua termal que sobreïx de la font. A mitjans del segle xx, durant l’estada dels mariners italians refugiats, els safareigs i els seus estenedors es van convertir en un punt neuràlgic de la interacció entre vilatans i nouvinguts. Com relata l’escriptor Rafel Nadal a la novel·la El fill de l’italià, allí es van crear els primers vincles afectius entre gent d’una i altra part d’Europa.
El centre museogràfic Espai Aquae
L’Espai AQUAE de Caldes de Malavella és un innovador centre museogràfic situat a l’antic castell de Caldes, del qual es conserven un llenç de muralla i tres torres medievals. A l’espai museogràfic es combina la recerca, la didàctica i la interpretació del patrimoni de Caldes. Un recorregut, al llarg de 9 àmbits expositius, pel llegat natural i cultural forjat al llarg del temps per les seves aigües.
Hi ha la possibilitat de contractar serveis de guiatge.
www.espaiaquae.cat | info@espaiaquae.cat | Tel.: 600 372 610
Les Termes Romanes i els jardins del Puig de Sant Grau
Les Termes Romanes són un monument històric declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. Les termes es van construir al segle i dC i són les restes més ben conservades del municipi romà d’Aquae Calidae, l’actual Caldes de Malavella. Actualment, se’n conserva una extensa piscina i algunes restes de construccions annexes, on encara es poden observar els mecanismes de funcionament de l’aigua, gairebé intactes.
El monument està obert i l’entrada és gratuïta, de manera que es pot recórrer de forma autoguiada amb l’ajut dels plafons i les senyalitzacions que s’hi han instal·lat.
Els balnearis
Caldes de Malavella és una vila termal històrica que ofereix per sobre de tot tranquil·litat i relaxació. Els dos balnearis de prestigi de Caldes, de refinades formes arquitectòniques, amb detalls modernistes i neoclàssics, el Balneari Prats i el Balneari Vichy Catalán, us acolliran perquè pugueu gaudir dels seus tractaments al centre termal.
El castell de la Malavella
La primera dada documental de què es té constància sobre el castell de la Malavella és del 1054, arran d’una escriptura de terres feta per la comtessa Ermessenda. Se l’esmenta com a «castro vetulo». Tres anys més tard, el 1057, es tornen a tenir notícies del castell («castro quod dicunt Malavella») en un jurament fet a la comtessa Almodis, muller del comte Ramon Berenguer I, fill d’Ermessenda.
El castell es construí en una zona elevada, de control del territori. El seu origen es deu a la repoblació d’aquestes terres seguint models feudals. Les seves restes, que daten del segle xii, són de color negre, un color que li ve de les pedres de basalt que formen el mateix turó i constitueixen les restes d’una antiga xemeneia volcànica.
Els afloraments basàltics del puig de Sant Maurici
A Caldes de Malavella destaquen diversos afloraments volcànics. El més important per les seves dimensions és el que es localitza al puig de Sant Maurici, on trobem una xemeneia volcànica per on pujaren i foren emesos el magma, els gasos i els materials de projecció. Aquesta xemeneia està formada per centenars de prismes basàltics de fa 4,4 milions d’anys.
Es pot observar que les parets del castell es van construir emprant aquests prismes basàltics per aprofitar els recursos més immediats i, molt probablement, per reduir les despeses de picapedrer.
L’ermita de Sant Maurici
És una construcció que es va edificant en diferents etapes en l’època medieval, a causa de la necessitat d’ampliar la cabuda de l’antiga capelleta annexa al castell de Malavella. Durant el segle xviii es construeixen la façana i l’escalinata i se li dona una certa majestuositat, que abans no tenia. Va funcionar, i encara ho fa, com a centre de reunió dels habitants de les proximitats i és un indret molt valorat pels veïns de Caldes. Cada any, el 22 de setembre (festa local, diada de Sant Maurici), s’hi celebra un concorregut aplec, en què tenen cabuda celebracions religioses, un dinar popular i audicions de sardanes.